Article de Marta Gandarillas, publicat al diari Bio Eco Actual

Consumir productes ecològics no només suposa alimentar-nos i viure d’una manera més saludable, també contribueix a la lluita per un futur més digne per als nostres fills i per un planeta sostenible, lliure de químics i transgènics. A Espanya portem una estona en camí però si mirem a altres països del nostre entorn, comprovem que hi ha molt per recórrer i que no és una aposta idealista sinó una qüestió de voluntat i sentit comú.

Segons les dades de la Comissió Europea, de 2000 a 2011 la demanda d’aliments ecològics a Europa es va quadruplicar. Més del 70% dels europeus confia en els productes ecològics tot i que, d’aquest número, gairebé un 60% opina que caldria millorar el sistema de control.

Un dels objectius de la certificació ecològica europea va ser precisament donar unes garanties als consumidors i evitar la confusió en identificar un producte ecològic. Per això, des de 2010 és obligatori el logotip ecològic europeu de la “eurofulla”, el qual permet als consumidors saber que els productes que porten aquesta certificació, segueixen les mateixes normes de control que estableix la UE. Es va permetre un període de transició i des de juliol de 2012 és també obligatori per a tots aliments ecològics pre-envasats i que hagin estat produïts en els Estats membres de la UE. Des de llavors, els productes que no s’elaboren d’acord a les normes ecològiques europees, ja no poden utilitzar termes com bio, eco, etc…, en marques registrades, etiquetats o publicitat.

En un estudi de 2012 del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí MAGRAMA), sobre el perfil del consumidor d’aliments ecològics a Espanya, resultava preocupant la dada que, “només un terç de la població espanyola reconeix l’etiqueta identificativa del producte ecològic”.

És important saber que en comprar un producte ecològic amb el segell de la eurofulla se’ns ofereix la garantia de:

- que el producte està lliure de productes químics com plaguicides, fertilitzants i antibiòtics

- que s’ha elaborat mitjançant els cultius de temporada i la rotació de cultius

- que, com a mínim, un 95% dels seus ingredients s’han elaborat de manera ecològica

- que no conté organismes modificats genèticament (OMG) (i si s’han incorporat de manera no intencionada, que la seva proporció en l’ingredient sigui menor del 0,9%)

- que el producte compleix amb les normes del pla d’inspecció oficial: tots els operadors ecològics han de ser inspeccionats com a mínim un cop l’any. Es porta a terme una presa de mostres, anàlisi de la terra, de matèries primeres i de producte acabat i s’exigeix una documentació detallada de totes les entrades i sortides de producte i de matèria primera

- que prové de forma directa del productor o del transformador en un envàs segellat

- que s’identifica al productor, al transformador o al venedor i l’organisme d’inspecció

- que es controla el benestar animal i les necessitats específiques de cada espècie: pràctiques de cria adequades, foment de les defenses immunològiques naturals dels animals, que els animals passin una sèrie d’hores al dia a l’exterior i que la seva alimentació sigui amb pinsos ecològics

A Espanya, el control i la certificació de la producció agrària ecològica és competència de les comunitats autònomes i són els Consells o Comitès d’Agricultura Ecològica territorials els responsables que s’apliqui aquesta normativa comunitària i d’emetre els seus respectius segells oficials de certificació. A Andalusia i Castella – la Manxa, l’entitat certificadora és una associació sense ànim de lucre i, en el cas d’Aragó, coexisteix una autoritat de control pública amb organismes de control privats.

Des de 1999, Intereco, associació sense ànim de lucre, agrupa aquests Comitès i Consells de producció ecològica i treballa per millorar aquestes funcions de control i certificació dels productes ecològics emparats per la legislació europea.

A més del segell obligatori de la eurofulla, podem trobar altres logotips ecològics a les etiquetes del producte com els logotips ecològics nacionals, (per exemple “AB” de França, “Bio-Siegel” d’Alemanya, “Soil Association Certification” del Regne Unit … ). També podem trobar altres segells com “DEMETER”, que, a més de complir la normativa europea, incorpora els criteris basats en l’agricultura Biodinàmica, o segells d’entitats privades com “Ecocert” que funciona a tot el món.

Font: Bio Eco Actual (setembre 2015)