És prou conegut que la producció ecològica a Catalunya viu una etapa expansiva des de fa anys, d’una banda, a causa de la crisi econòmica, doncs molts han vist una sortida viable a les seves explotacions, i, d’altra banda, per l’increment de la demanda del consumidor, que cada cop es preocupa més pel que menja: vol saber d’on ve i com s’ha produït. És cert, també, que els plans governamentals per a fomentar-la han ajudat a l’augment d’inscrits, i no és menys cert que si aquest sector no creix a un ritme més alt és perquè encara hi ha amenaces que ha de fer front. A continuació exposo quines són, sota el meu punt de vista, les resistències i les demandes del sector ecològic, totes elles qüestions que vaig traslladar al Parlament de Catalunya en comissió el passat 19 de novembre.

Foment

La nova Política Agrària Comuna (PAC) canvia el model d’ajuts i estableix el component verd o “greening”, que premiarà aquelles produccions que estableixin pràctiques beneficioses per al clima i el medi ambient. Aquesta política anirà en detriment de la quantitat d’ajuts agroambientals a l’agricultura i la ramaderia ecològiques, ja que un i altre seran incompatibles. El nou sistema trasllada el problema al Programa de Desenvolupament Rural (PDR) català, i el sector ja ha demanat que la Generalitat pal•liï aquest efecte negatiu sobre els ajuts a la producció ecològica.

El suport al sector ecològic, però, no només ha d’anar en aquesta direcció. És necessari fomentar la conversió a la producció ecològica i ajudar a mantenir la certificació als que ja estan dins del sistema. Per això cal apostar de nou per un pla de foment que es tradueixi en subsidis per ajudar a fer front als costos de certificació, aposti per la formació i la innovació com a inversió a llarg termini, fomenti els circuits curts de comercialització per aconseguir preus més competitius, i promogui el coneixement i el consum d’aliments ecològics entre la població.

Protecció

El productor ecològic és emprenedor i aporta un valor econòmic, mediambiental i social al món rural català, també, per això, cal que estigui protegit. Protegit davant de la competència deslleial en forma de frau al mercat, vetllant de forma efectiva per a què no hi hagi ús indegut de les indicacions protegides “ecològic”, “biològic”, “orgànic”, i protegit per un marc normatiu davant dels transgènics i les contaminacions de productes fitosanitaris de síntesi química.

Normes justes

Per últim, però no menys important, cal activar totes les alertes al voltant de la nova proposta de normativa europea, presentada per la Comissió Europea i ara debatuda en el si del Consell i el Parlament europeus. El nou reglament persegueix l’objectiu de mantenir el compromís dels operadors i la confiança dels consumidors, però el seu articulat no és coherent ni equitatiu.

Per exemple, la proposta inicial elimina la possibilitat d’explotacions mixtes, obliga les empreses a adoptar una certificació ambiental amb els costos derivats que suposaria, suprimeix les excepcions establertes actualment per no frenar alguns tipus de producció, obliga a que gairebé tota l’alimentació animal provingui de la pròpia explotació o de la zona amb el dèficit de farratges que tenim a Catalunya per les condicions climàtiques, i suprimeix la obligatorietat d’inspecció anual passant a un control en funció d’anàlisi de riscos sense definir-ho gaire.

No volem que s’aprovi un reglament i una política que representin una involució per al sector ecològic català. Tenim molt de terreny a guanyar. Per tant, durant els propers mesos continuarem treballant per aconseguir una normativa justa i l’augment de suport al sector, per continuar avançant en aquesta història d’èxit que portem anys construint.