Les cooperatives de consum agroecològic fa una dècada es comptaven amb els dits de les mans a Catalunya i avui superen llargament el centenar i tenen llista d'espera. Aquestes agrupacions estan formades per persones que s'uneixen, en un barri o en una ciutat, per organitzar la compra conjunta d'aliments ecològics i de proximitat, mantenint una relació directa amb els productors, i evitant el circuit comercial i a intermediaris.

No obstant, segons detallen fonts de la Universitat de Barcelona, ??la seva definició va més enllà. Darrere batega, amb mil matisos i mil punts de vista diferents, l'interès d'empènyer des de la pràctica personal un canvi social, mediambiental i de model de consum.

Són diversos els factors que expliquen el creixement d'aquests grups, explica Joaquim Sempere, professor de Sociologia de la Universitat de Barcelona; hi ha un factor polític de recerca d'alternatives, però també un ecologisme apolític i, així mateix, gent que simplement busca salut en l'alimentació. "Aquestes iniciatives no tenen una significació unívoca i tancada", apunta Sempere.

Cada cooperativa té la seva identitat i forma d'actuar pròpia -alguna té botiga-, que sorgeix del debat intern, agrupa sensibilitats de diferent matís i persones de totes les edats. Però el fil conductor és la sensibilització mediambiental, la recerca d'un model econòmic que eviti els intermediaris, la proximitat i la confiança personal, la defensa de la biodiversitat, l'intent d'obrir camins diferents als de la indústria agroalimentària.

Aquesta tendència, que respon a una inquietud social, ajuda a consolidar un mercat per als productors agroecològics, encara que s'està parlant de tendències creixents però no majoritàries. Des de la Conselleria d'Agricultura, Domènec Vila explica que aquest mercat de circuit curt, d'interès del consumidor per conèixer el que menja i a qui ho conrea, vinculat també als restaurants km 0 i a les botigues ecològiques, està en auge però encara no arriba ni al 10% del global.

D'altra banda, el director general d'Alimentació, Qualitat i Indústries alimentàries avança que per donar una empenta al sector i facilitar la seva connexió amb els consumidors preparen un decret que "localitzarà, identificarà i cuidarà" a aquests agricultors i ramaders de producció petita i local.

Cooperatives pioneres

Engràcia Valls porta des de 1997 implicada en les cooperatives de consum agroecològic i ha obert el camí de moltes. Avui pertany a la Manduca de Sant Feliu de Guíxols, que al costat d'altres vint formen part d'Ecoconsum, la qual cosa els facilita l'accés a una àmplia gamma de productes, encara que sempre treballant "des de baix".

Per a Valls, l'important no és que la cooperativa sigui un fi en si mateix, sinó una eina que impulsa determinats valors, tot i que admet que hi ha molts grups informals de consum que opten simplement per la consecució del producte ecològic. I en aquesta mateixa línia inclou la tendència també creixent de les webs ecològiques que distribueixen els seus productes a domicili.

La pionera cooperativista recorda que la primera que es va fundar va ser El Brot, a Reus, fa ja més de trenta anys, i després va néixer El Rebost a Girona. Però actualment la majoria està creixent en l'àmbit de Barcelona i la seva àrea metropolitana, el que indica l'interès urbanita per recuperar certes arrels.

El que més costa no és tant el preu dels productes -una mica més elevat- com el canvi d'hàbits. "La gent està acostumada a anar al supermercat els dissabtes o comprar ràpidament entre setmana el que li cal, i això no és tan fàcil de modificar, sobretot si es té família", assenyala Engràcia Valls. També és difícil el treball en equip, el debat, que requereix un esforç però, subratlla, "sense dubte acaba sent enriquidor".

Font: Ecosectores.com (15/07/2014)