El president del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) explica com la certificació del sector segueix "uns criteris estrictes per donar al consumidor la màxima confiança". Destaca l'augment de la producció d'aquest tipus d'aliments però també la manca d'arrencada del consum intern. I lamenta la desprotecció del sector davant l'amenaça dels transgènics: "Si pateixes una contaminació pels cultius del teu veí, has d'assumir el 100% de les conseqüències".

Quina és la situació actual de la producció ecològica a Catalunya?

Experimenta una evolució positiva any rere any, però el 2013 es va registrar l'increment més alt dels últims temps pel que fa a nombre de productes, hectàrees, agricultors, ramaders i empreses elaboradores. El nombre d'operadors  productors, empreses elaboradores, importadores , comercialitzadores i comerços minoristes) inscrits al CCPAE va créixer gairebé un 20%.

Quina és la missió del CCPAE?

El sistema de control és bàsic per donar una confiança absoluta al consumidor que el producte ecològic que compra compleix amb la reglamentació europea. Aquest sistema de control és responsabilitat dels estats membres. A Espanya, com es van descentralitzar les competències d'agricultura, el realitzen les comunitats autònomes. La Generalitat de Catalunya va crear fa 14 anys el Consell, que és una corporació de dret públic amb gestió de model privat. Qualsevol agricultor, ramader, empresa o comercialitzador que vulgui vendre un producte com a ecològic ha d'estar inscrit al CCPAE i ha de sotmetre's obligatòriament als seus inspeccions i al seu control.

Quin cost suposa aquest control?

Hi ha unes quotes que depenen del tipus d'explotació, empresa, hectàrees i productes. Es tracta d'un import molt assequible ja que, en ser corporació de dret públic, el CCPAE no té ànim de lucre. Un agricultor petit-mitjà de cereals o d'hortalisses pagaria uns 200-250 euros a l'any, i una empresa petita-mitjana, que són la majoria, uns 700-800 euros.

Quants anys han de passar per a la reconversió de cultius a l'agricultura ecològica?

Els cultius llenyosos, bàsicament arbres fruiters i vinyes, necessiten un període de reconversió de tres anys. Els de verdures i cereals, dos.

Com es controla tot el volum de producció per evitar el frau?

La part més important del sistema de control és una auditoria anual obligatòria per a tots els inscrits que inclou la visita d'un inspector a la finca o empresa. El percentatge de frau és baixíssim.

Què garanteix el segell del CCPAE al consumidor?

Que el producte etiquetat com ecològic compleix amb tota la normativa de la Unió Europea, igual que en qualsevol altre país. I a més, amb uns criteris estrictes, perquè els propis operadors som la meitat dels membres de la Junta Rectora del CCPAE - el màxim òrgan de govern - i, per tant, som els primers interessats en que aquesta certificació funcioni bé i de forma rigorosa per donar al consumidor la màxima confiança. En àmbit europeu tenim un prestigi guanyat com a autoritat de control acreditada.

El segell no garanteix que siguin productes locals...

La normativa d'agricultura ecològica se centra bàsicament en el sistema de producció, no en l'origen geogràfic del producte. Hi ha alguns aspectes de la normativa que sí afavoreixen la producció local, però específicament n s'entra en aquest tema. Però això no vol dir que no pugui entrar. De fet, la Comissió Europea està plantejant una modificació important de la normativa actual per introduir més aspectes de promoció de la producció local.

Hi ha algunes iniciatives, com La Xarxeta, en què es dóna prioritat a la relació de confiança amb el productor davant de la certificació ecològica. Què li semblen?

Si hi ha una relació de confiança mútua entre el productor i el consumidor i es coneixen, el certificat no té sentit. Aquesta neix quan no es coneixen, i per tant ha d'haver algú al mig que doni confiança, que verifiqui que es compleixen les normatives.

L'augment de la producció ha anat acompanyat d'un creixement del consum d'aliments ecològics?

Catalunya és el mercat més important d'Espanya de productes ecològics. Tot i això, el consum és molt més baix que en països europeus com França, Alemanya i Itàlia. En general, es produeix més del que consumeix. Exportem, sobretot vi i oli ecològics, i importem des de productes que a Catalunya no es cultiven o no es fabriquen a altres elaborats dels quals no tenim prou quantitat com, per exemple, els destinats a l'alimentació infantil.

Quines actuacions es podrien fer des de l'Administració per fomentar el consum?

Cal destacar que ja es donen algunes ajudes econòmiques europees -gestionades per les comunitats autònomes- per als agricultors i ramaders que opten per passar a la producció ecològica, sobretot durant els cinc primers anys, que són els més difícils perquè hi ha una pèrdua de la renda. Són uns ajuts bàsiques si bé, a Catalunya, al contrari del que succeeix en altres comunitats autònomes, són bastant justetes.

A més, com ja es fa en altres països, l'Administració hauria de ser un motor de consum dels productes ecològics donant prioritat en les seves compres per proveir menjadors escolars, hospitals i presons. El sector també necessitaria l'ajuda de l'Administració per arribar als consumidors perquè, en estar format sobretot per empreses molt petites, aquestes tenen poca capacitat econòmica per fer publicitat o donar informació a gran escala, i és precisament la falta d'informació un dels motius pel qual els consumidors no compren productes ecològics.

I també el preu...

Els productes ecològics són més cars en general, però també és veritat que depèn del tipus de producte: hi ha alguns amb preus similars als convencionals, i altres molt dispars. El motiu principal de la diferència de preu és que el sistema de producció o d'elaboració és diferent i, per tant, no es pot comparar un producte convencional amb un ecològic.

Per exemple, la diferència de preu entre un oli d'oliva verge extra d'arbequina convencional i un ecològic és poca perquè el sistema d'elaboració és pràcticament el mateix: fins i tot podem trobar al mateix preu. En canvi, no és el mateix engreixar un pollastre exclusivament amb pinso i administrant antibiòtics cada dia, tancat en una nau en la qual no li toca el sol ni l'aire, que en 38 dies pesa dos quilos i ja es pugui matar, que engreixar durant 65 dies a base de productes ecològics en una granja amb accés a l'exterior. El sistema de producció del primer pollastre i el segon és completament diferent i, lògicament, el producte i el seu cost també ho són.

D'altra banda, en ser un mercat més petit, els costos d'elaboració, distribució i comercialització poden ser lleugerament més cares. Així mateix, la producció ecològica i l'elaboració d'aliments ecològics no contaminen el medi ambient i les convencionals sí. I aquests costos mediambientals no els paguen les persones que els causen: si estiguessin incorporats en el cost final del producte, alguns aliments convencionals pujarien de preu i no hi hauria diferència en aquest terreny amb els ecològics.

És possible alimentar tota la població mundial només amb productes ecològics?

Amb la Revolució Verda, que va suposar la introducció massiva dels productes químics en l'agricultura a mitjans del segle passat, ja es va dir que s'acabaria amb la fam al món. Han passat 40 anys i hi ha més gent que pateix més fam perquè el problema no és la producció d'aliments, sinó la distribució dels mateixos. De fet, s'ha millorat el subministrament alimentari en països en desenvolupament africans i asiàtics ajudant a les poblacions locals a millorar els seus cultius amb la filosofia de l'agricultura ecològica, de manera que es converteixin en autosuficients.

Crec que sí que es podria alimentar tota la població mundial amb producció ecològica, perquè la disminució de rendiments no és molt significativa. Hi ha molts cultius molt similars en productivitat als convencionals, com els d'hortalisses i cereals. Això sí, caldria canviar una mica els nostres hàbits alimentaris i reduir el consum de carn.

Una de les limitacions per al desenvolupament de la producció ecològica és la convivència amb els cultius transgènics. Com afronten des del sector aquest problema?

No hi ha cap legislació ni a Catalunya ni a Espanya que protegeixi els interessos dels agricultors ecològics en aquest sentit. Si pateixes una contaminació pels cultius transgènics del teu veí, has d'assumir el 100% de les conseqüències. La Unió Europea va publicar uns consells per emprar davant el cultiu de productes transgènics, però no s'apliquen enlloc.

Com afecta la coexistència dels productes transgènics i ecològics a l'hora de trobar pinsos ecològics per al bestiar?

Hi ha fabricants de pinsos ecològics, però el problema rau en les matèries primeres que necessiten per als mateixos: cereals i lleguminoses. Bàsicament, s'empren soja i blat de moro. La soja aquí no es conrea, així que s'importa. I amb el blat de moro, el problema és que com a Catalunya es conrea transgènic, hi ha força contaminacions creuades i els agricultors no volen conrear l'ecològic perquè hi ha un alt risc que la seva collita es contamini i ja no pugui ser venuda com a ecològica, amb la conseqüent pèrdua econòmica. En els últims 12 anys hi ha hagut casos de contaminació i actualment el 99% del blat de moro ecològic s'ha d'importar de França i Itàlia.

Hi ha voluntat política per fer front a aquesta lluita de cultius?

Malauradament, no l'hem vist. Tot i que el que ens agradaria és que no es conreessin transgènics, el que demanem és que com a mínim hi hagi una llei de coexistència com la que existeix a Portugal , que almenys protegeixi els interessos dels agricultors ecològics davant la contaminació transgènica i per productes fitosanitaris dels cultius veïns, perquè les mesures de protecció sempre les han d'aplicar els agricultors ecològics, quan no són ells els que contaminen.

Font: entrevista a EcoAvant.com (07/05/2014)