La ramaderia ecològica pot donar de menjar al món sense perjudicar els ecosistemes, si els rics baixen només un 25% el consum de productes carnis i derivats. És possible produir suficients calories sense ocasionar impactes ambientals adversos si la ramaderia optés per adoptar pràctiques de gestió ecològiques i de baixos insums a nivell mundial, contràriament a la hipòtesi que no existeixen pastures suficients per mantenir una ramaderia extensiva no estabulada. Això no treu que el consum de carn, llet i ous ha de disminuir al món.

Els resultats llançats pel Model SGO suggereixen que de continuar les tendències agropecuàries actuals es registraran molt probablement aspectes problemàtics en la major part dels indicadors mediambientals, que soscavaran el fonament mateix de la producció alimentària. En canvi, si s'adopta una producció agropecuària que fa un ús limitat de pinsos concentrats s'aconseguirà reforçar la sinergia entre disponibilitat d'aliments i salut de l'ambient. Aquests són els resultats preliminars d'un estudi facilitat per la FAO i el FiBL (Schader et al. 2013), a la recerca d'un Model de Sostenibilitat i Ramaderia Ecològica (SGO).

L'estudi va prendre les dades de la ramaderia i l'aprofitament de les terres del període 2005-2009, considerant cinc hipòtesis. La primera és la situació es donaria l'any 2050 si seguim pel camí actual, amb una ramaderia a base de concentrats i bestiar estabulat. La segona és la que es donaria si es redueix en un 50%; l'alimentació del bestiar amb pinsos concentrats; la tercera, contempla un sistema similar a la hipòtesi 2, però amb prohibició completa de l'ús de pinsos concentrats en l'alimentació dels animals; la quarta suposa l'adopció de la ramaderia ecològica, permetent els pinsos concentrats ecològics; i la cinquena, contempla una producció totalment ecològica i partint de pastures (sense alimentar als animals amb pinsos concentrats).

A prop del 60% de les terres agrícoles al món està cobert per pastures. Dins del sector agrícola aquests exerceixen un paper essencial en mantenir la producció d'aliments; les pastures realitzen a més funcions ecològiques determinants tals com l'absorció del carboni al sòl, la conservació de la fertilitat, la biodiversitat i altres serveis ecosistèmics. Una millor ordenació de pastures constitueix un instrument poderós per augmentar la producció d'aliments, sense posar en perill els recursos naturals.

Un número sempre major de consumidors reconeix la importància d'aquestes funcions i està disposat a pagar preus més alts per aliments que han estat produïts mitjançant sistemes agrícoles en els quals es que fa ús de pastures. Gràcies a aquesta evolució del consum és possible enrobustir la viabilitat econòmica de la producció de llet i carn provinent d'aquesta forma de ramaderia, en comparació amb una ramaderia que recorre als pinsos concentrats.

Si la producció agropecuària estigués basada en les pastures els impactes mediambientals mundials podrien mitigar-se. Ara bé, les estratègies d'extensió agropecuària tan sol serien factibles si el consum de carn en la dieta humana dels països desenvolupats arribés a ser molt menor, i si les dietes dels països en desenvolupament, que contenen en l'actualitat baixes proporcions de carn, no s'acabessin sent dietes amb un menor coeficient de consum carni del previst per Alexandratos i Bruinsma (2012). La hipòtesi de viabilitat d'una ramaderia ecològica sol adquireix realitat si l'ús de pinsos concentrats i la demanda de carn es redueixen en tot el món. En totes les situacions hipotètiques favorables al medi ambient, el consum de carn, llet i ous ha de disminuir, i les fonts alternes d'obtenció de proteïnes (p. ex., llegums, peix) han de ser estudiades. És per això que als països industrialitzats en especial, on la proporció de carn, llet i ous consumida és alta, es fa necessari trobar mesures de política que reorientin la demanda en una direcció més sostenible. Això establiria un precedent per aconseguir unes dietes més sostenibles per a la població d'ingressos en augment dels països en desenvolupament.

Per aquesta raó, SEAE està impulsant la campanya de sensibilització "Ramaderia ecològica: suma biodiversitat i resta incendis", per mostrar els beneficis d'aquesta activitat, en 7 comunitats autònomes (Cantàbria, Castilla-La Mancha, Canàries, Catalunya, Extremadura, La Rioja i Comunitat de Madrid) en el marc del projecte GANAECO d'impuls de la ramaderia ecològica del Programa Empleaverde, de la Fundació Biodiversitat, cofinançat pel Fons Social Europeu.


Font: Nota de premsa 31/12/2013 de la Sociedad Española de Agricultura Ecológica (SEAE)