Entrevista a Mercè Pascual, Vicepresidenta del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica.

El Punt (Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre, 24/05/2010)- Després de vint anys dedicada a la producció ecològica, ha entrat a formar part de la junta rectora del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), l'organisme que formen productors, elaboradors, consumidors i l'administració, i que certifica la qualitat de les produccions.

Pascual defensa el gust dels productes ecològics i reclama més protecció per a la producció agrícola. Actualment té una cartera de 200 clients setmanals, als quals fa arribar per missatgeria la caixa de verdures.

– Què suposa haver estat elegida vicepresidenta de la junta rectora del CCPAE?

– Ha estat la primera vegada que em presento i, malgrat la baixa participació en les eleccions, estic satisfeta del resultat aconseguit (ha estat la candidata més votada) i d'entrar a formar part de la junta rectora de l'organisme que certifica les produccions ecològiques del país.

– L'agricultura ecològica creix any rere any, però vostè va apostar per aquest mètode de cultiu quan gairebé no s'hi dedicava ningú, no?

– «Fa uns vint anys que el meu marit, Joan Castellà, i jo vam aterrar de Barcelona a Amposta i vam apostar per l'agricultura ecològica sense tenir cap reconeixement. Havíem de treballar amb mètodes ecològics, però els nostres productes es venien al mercat sense cap tipus de distinció. La gent ens veia com els neorurals.

– I què els va fer decidir?

– Vam llogar uns hivernacles a Amposta on hi havia producció de cogombres, una producció que se'ns moria perquè la terra tenia un residu d'un insecticida. L'única solució que va funcionar va ser posar matèria orgànica de conill per absorbir el residu i, a partir d'aquí, ens vam engrescar amb l'agricultura ecològica. No és altra cosa que usar les eines d'abans i anar alternant cultius.

– On venien la seva producció?

– Al principi la major part se n'anava a l'exportació, sobretot a Alemanya. Fa uns quinze anys que la situació ha canviat i s'ha incrementat la demanda al mercat intern. Actualment, tenim una cartera d'uns 200 clients setmanals als quals servim les nostres caixes de verdures i hortalisses, mentre que la fruita que hi posem és d'altres productors ecològics. La majoria dels clients són de Barcelona i Madrid, però a través del servei de missatgeria podem arribar a qualsevol punt de l'Estat. Des de fa quatre anys també tenim una botiga de productes ecològics a Amposta.

– Què diferencia un producte ecològic d'un altre producte conreat amb mètodes tradicionals?

– L'aspecte és el mateix però el sabor d'un i de l'altre no tenen res a veure. Els productes ecològics tenen gust de veritat. Recordo el cas d'una àvia que em va explicar que als seus néts els agradaven molt les bledes, però que un dia els en va fer unes comprades en un supermercat i els nens no se les van voler menjar. Van dir-li: "Aquestes bledes no són com les del Joan."

– Creu que l'agricultura ecològica és una sortida a la crisi que afecta el sector agrari?

– Qui es posa en l'agricultura ecològica per diners ho deixa aviat, perquè a la primera que té un problema amb una plaga el més fàcil és fer servir productes químics. El problema del sector agrari és que el pagès està molt poc valorat i no se li respecten els preus mínims. Les grans superfícies se'n riuen, dels pagesos, i els arriben a pagar un cèntim d'euro per un quilo de patates. Potser no són necessàries tantes subvencions, però sí que cal protegir el producte.

– Els productes ecològics tenen fama de ser més cars; amb la crisi econòmica hi ha hagut una caiguda de la demanda?

– La producció ecològica és més cara però no sempre els productes que després comercialitzem són més cars. Tot i la crisi econòmica, mantenim de forma estable les vendes.