Article d'anàlisi publicat a cope.es

El preu i la confusió en frenen el consum a Espanya, que ha duplicat la seva producció en la darrera dècada.

La despesa per persona i any en productes ecològics es limita a Espanya a només 66 euros per habitant, un 27% menys que la mitjana de la Unió Europea. El valor de la producció s’ha duplicat en 10 anys, però la major part s’exporta.

Espanya s’ha consolidat com una potència en la producció ecològica, duplicant-ne el valor en l’última dècada fins a arribar als 3.250 milions d’euros. El nostre país és el primer d’Europa en superfície agrícola dedicada a aquests cultius i el sisè a escala mundial. Tanmateix, aquesta posició de lideratge en producció contrasta amb un consum intern que avança lentament. La despesa mitjana per persona és de 66 euros anuals, un 27% inferior a la mitjana de la Unió Europea, una paradoxa marcada principalment pel preu i la desinformació.

El preu, la gran barrera

El principal obstacle per a l’enlairament del consum de productes ecològics és el seu cost. Segons Francisco Javier Rivas, professor de finances de l’EAE Business School, aquests aliments són «entre un 20% i un 30% com a mínim més cars» que els seus equivalents convencionals. Rivas atribueix aquesta situació a la forta inflació alimentària que ha experimentat Espanya, cosa que dificulta que els consumidors assumeixin aquest sobrecost. «Jo no crec que sigui una qüestió de menor consciència ecològica, sinó una qüestió de renda per càpita versus inflació percebuda», aclareix.

Aquesta bretxa entre producció i consum genera una situació peculiar en el comerç. Espanya exporta gran part de la seva producció ecològica, amb productes com l’oli d’oliva o la carn sense antibiòtics molt apreciats als països nòrdics. Paradoxalment, importa altres productes més econòmics per satisfer la demanda interna, que prioritza el preu. «La gent, al final, buscant el preu, acaba anant cap a aquesta tipologia de productes», explica Rivas.

El debat sobre la salut

Per a l’enginyera agrònoma Montserrat Escutia, el consum d’aliments ecològics és una qüestió de salut integral, tant per a les persones com per al planeta, un concepte que defineix com a *One Health*. «Sabem que tot allò que contamina, al final també acabarà perjudicant la nostra salut», afirma. Tanmateix, admet que el sobrecost és un factor a tenir en compte, encara que convida a reflexionar: «quin és el preu de la salut?».

Un dels arguments més sòlids contra els aliments convencionals és l’«efecte còctel» dels pesticides. Escutia adverteix que la legislació actual avalua els límits de residus de manera individual, sense tenir en compte l’exposició simultània a múltiples substàncies químiques. «Què passa si jo, en lloc d’aquest residu, n’ingereixo cada dia 10, 12, 15 o 20 de diferents? Això no s’ha avaluat, és gairebé impossible», qüestiona.

Tot i que és difícil establir una relació directa de causa i efecte, els estudis sí que demostren una reducció dràstica de l’exposició als pesticides. Escutia cita una investigació del 2023 de la Universitat Rovira i Virgili que, després d’analitzar l’orina dels participants, va observar que «al cap d’una setmana d’alimentació ecològica, aquests residus de pesticides, segons el pesticida, havien disminuït un 50%, 60%, 70% o fins i tot un 80%». Davant d’aquesta evidència, la seva postura és clara: «Jo no sé si aquests residus em perjudiquen o no, però si puc escollir, no els vull».

La manca d’informació i la confusió terminològica són altres frens importants. Escutia assenyala que els consumidors sovint no distingeixen entre conceptes com ara «sostenible, regeneratiu, vegà i ecològic», cosa que genera desconfiança. A això s’hi afegeix la dificultat d’accés. Tot i que cada cop més supermercats ofereixen productes *eco*, «algú que vulgui consumir un 100% ecològic ha de fer un esforç», especialment fora de les grans ciutats.

La desconfiança també s’alimenta de la lentitud de les autoritats a l’hora de regular substàncies nocives. Escutia posa com a exemple el bisfenol A, un compost present en plàstics i llaunes del qual es coneixia el risc des de feia dècades. «Han trigat 30 anys a prohibir-lo i han permès que durant 30 anys la població hi estigués en contacte», lamenta. Aquesta situació porta a una conclusió preocupant: «No estem tan protegits dels tòxics com ens agradaria».

Beneficis ambientals demostrats

On no hi ha debat és en l’impacte mediambiental positiu de la producció ecològica. Francisco Javier Rivas confirma que la motivació ambiental és més clara que els beneficis per a la salut. Per la seva banda, Montserrat Escutia aporta dades d’un estudi d’Amics de la Terra de 2023 que projecta els beneficis d’un canvi de dieta a escala estatal: una reducció del 100% dels pesticides, un 84% menys d’ús de combustibles fòssils i una disminució del 87% de la contaminació de l’aigua per nitrats.

Font: COPE (13/07/2026)