L'informatiu Hora 14 Catalunya, a Cadena Ser, ha analitzat el passat 11 de desembre el sector del porcí ecològic a Catalunya, arran de la crisi per la peste porcina. El programa radiofònic ha presentat una radiografia del sector amb les darreres estadístiques d'explotacions i cens d'animals que estan dins del sistema ecològic, tot explicant les diferències en la manera de produir. L'informatiu ha entrevistat a la directora tècnica del CCPAE, Núria Vallès, i el ramader de porcs ecològics Pino Delàs.

Enllaços relacionats:

Àudio | Reportatge a Cadena Ser Catalunya - Hora 14 (a partir del minut 9:55)

-

A Catalunya, hi ha censats gairebé 8 milions de porcs i els ecològics només representen un 0,15% del total. En altres espècies, el pes de la producció ecològica és molt més important: per exemple, el de la llet d'ovella (36,5%), la llet de cabra (19,7%) o la carn de xai (10,8%), segons les darreres dades del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), l'entitat que realitza el control.

Tot i que Catalunya és una de les principals potències europees en producció de porcs, la producció ecològica és mínima. "De totes les espècies d'animals, els porcs són de les més difícils de produir de manera ecològica a causa de la gran diferència en gestió, allotjament, alimentació o rendiment respecte de la producció convencional", explica Núria Vallès, directora tècnica del CCPAE. A Catalunya predomina un model de ramaderia intensiva, on cada vegada hi ha menys explotacions que concentren més animals.

La majoria de les granges convencionals de Catalunya són de integració vertical. El ramader és propietari de la granja, però no dels porcs. Els porcs són propietat d'una companyia integradora que assigna cada fase de la cadena de producció (reproducció, engreix, sacrifici i comercialització) a diferents professionals. "En canvi, les explotacions ecològiques són de cicle tancat. El ramader és independent, és el propietari dels porcs i fa totes les fases de la producció dins de la mateixa granja, sense necessitat de traslladar els animals", apunta Vallès.

A finals del 2024, a Catalunya només hi havia 18 granges de porc ecològic (3 a Barcelona, ??3 a Girona, 5 a Lleida i 7 a Tarragona), segons dades del Departament d'Agricultura. En canvi, de granges de producció convencional n'hi havia 5.604. En altres paraules, les granges ecològiques representen un 0,32% de les explotacions.

'Contradiccions' del model actual

El sector porcí és clau per a l'economia agroalimentària catalana: segons un informe recent d?IDRA, representa entre l?1% i el 3% del PIB català. Cada any se sacrifiquen 23 milions de porcs i se n'exporta un 80% de la producció. A més, entre granges, escorxadors i fàbriques d'envasament i processament, el porcí dóna feina a gairebé 30.000 persones. Algunes de les empreses dedicades al sector han crescut exponencialment en les darreres dècades, com Vall Companys, BonÀrea, Premier Pigs o Granges Terragrisa.

L'altra cara de la moneda és l'impacte ambiental: els purins —una barreja de dejeccions, orina i restes de menjar— causen estralls al subsòl. La filtració contamina un 40% de les aigües subterrànies catalanes, segons informes de Greenpeace i el Grup de Defensa del Ter, que analitzen els nitrats.

Per tot això, IDRA alerta que el model industrial de macrogranges és especialment sensible a les conseqüències de brots com el de pesta porcina africana. L?informe assenyala que la crisi actual és una oportunitat per repensar un dels sectors més importants de l?economia catalana, que alhora és el sector ramader amb menys producció ecològica a Catalunya.

Accés a l'aire lliure i pinso ecològic

Una granja de porcs ha de complir una sèrie de requisits per ser considerada ecològica. Un dels més importants és lespai exterior. "Als porcs els agrada molt jugar amb el musell i necessiten tenir accés a l'exterior. Es requereix una superfície mínima de corral i de pati per a cada edat", explica Vallès. A més, els animals no poden estar a gàbies.

Pel que fa a l'alimentació, el període de lactància dels garrins ha de ser d'un mínim de 40 dies. El pinso ha de ser ecològic i no pot contenir aminoàcids sintètics. Finalment, les dejeccions generades pels porcs s'han d'utilitzar com a fertilitzant per a camps ecològics.

Menys producció, més llocs de treball

De mitjana, les granges ecològiques catalanes tenen 571 porcs. En canvi, a les convencionals hi ha uns 1.415 animals. "Produïm menys, però generem més llocs de treball. I això només es pot fer si es reparteix la riquesa millor que ho fa l'agroindústria. Per unitat de producció som més interessants socialment", assenyala Pino Delàs, ramader ecològic a l'Alt Empordà.

El 2016 va posar en marxa “Llavora”, una producció de porc ecològic a Ventalló. "Hem passat de produir 1.800 porcs a l'any a produir uns 600. No obstant, ara treballem dues persones a temps complet i abans només calia una persona dues o tres hores al dia", destaca.

Tota la cadena de producció és local. Elaboren pinso en un molí del poble que havia quedat en desús, a partir de matèria primera que compren al voltant de la granja. Porten els porcs a un escorxador municipal, gestionat de manera cooperativa amb altres carnissers i ramaders. Finalment, distribueixen els seus productes mitjançant una empresa conjunta amb altres productors de la zona.

Segons l'últim Baròmetre de Percepció i Consum dels Aliments Ecològics a Catalunya, més de la meitat de la població (52,5%) diu que mai no compra aliments ecològics. Això significa que un 47,5% sí que compra, una proporció que ha anat a l'alça, tenint en compte que fa cinc anys estava en el 40,8%. Tot i així, encara hi ha un terç de la gent que assegura que no consumeix mai aliments ecològics.