Ángeles Parra és directora de BioCultura i presidenta de l'Associació Vida Sana, l'entitat sense ànim de lucre (i declarada d'Utilitat Pública) que l'organitza.

Als seus 63 anys, és una de les persones més “imprescindibles” del món “bio” català i estatal. Fa tota una vida que treballa per l'agroecologia, per la salut, pel medi ambient, per la justícia social, etc. Torna Ángeles Parra ara al candeler amb una BioCultura que arriba a la primavera de Barcelona al Palau Sant Jordi del 9 al 12 de maig. La fira fa trenta anys a Barcelona. Ha plogut molt des dels inicis. Hem volgut recordar amb Ángeles com van ser els primers anys de lluita per l'agroecologia a Barcelona i Catalunya.

T'enrecordes de la primera fira BioCultura a Barcelona?

Sí. Va ser a les Reials Drassanes. Un indret espectacular. Allí vàrem celebrar també el 25è aniversari amb una gran gala. Fa tres dècades, el moviment “bio” pràcticament no existia. Ens ho havíem d'inventar tot. Ara, l'etiqueta ecològica és molt ben valorada pel consumidor, però, aleshores, per no haver-hi… no n'hi havia ni certificació. Vam ser nosaltres, Vida Sana, els que vam començar a certificar tenint en compte la manca d'interès de les institucions. També fèiem els cursos i màsters per a la creació dels professionals del sector, que per aquells anys no existien. Després de 30 anys de lluita, continua sent molt necessària una revolució agroecològica. L'agroecologia és capaç de solucionar molts dels problemes a què ens enfrontem com a societat. Necessitem una transició cap a l'agroecologia ràpida i eficaç. En cas contrari, les generacions futures patiran molt i viuran en una distòpia contínua.

LA RELOCALITZACIÓ

¿Sense relocalització no hi ha futur? 

Sí. La globalització neocapitalista ha portat molts problemes al món. Necessitem capgirar la truita. Almenys, per a tots aquells productes (alimentaris, per exemple) que es poden produir localment. Per això fem molt èmfasi a la fira en què, en la mesura del possible, el producte sigui ecològic i de proximitat. Per tancar el cercle de l´ecologia. Necessitem un món sa, amb un clima estable, amb una societat solidària i uns paisatges bells i culturalment arrelats al territori. Just al contrari del que proposa la globalització, que només globalitza el patiment i la destrucció. Portem 40 anys amb BioCultura Madrid difonent aquest missatge. I 30 a Barcelona. Al principi, tothom ens titllava de “bojos” i “il·luminats”. Avui, les grans empreses pirategen el nostre discurs però no per seguir-lo al peu de la lletra, sinó pel seu “greenwashing” o “rentat de cada verd”. 

EL MÓN “BIO”, EN TRANSFORMACIÓ 

¿El món “bio” es troba en una profunda transformació?

Sí. Al principi, la gent que estava al capdavant de les empreses del sector, dels cultius, etc., era gent molt activista. Avui, la professionalització ha vençut el cor. El sector està capitanejat per una generació de persones que no van viure els principis d'aquesta revolució i que, tot i que valoren el fet de treballar en un univers que crea impactes positius, tenen molt clar que tot això ha de ser rendible i aspiren a tenir-ne tots uns comptes ben sanejats. Jo trobo a faltar, en certa manera, l'ambient més “rebel” dels orígens. Efectivament, el món, en general, s'està transformant, i tot el que passa al món “normal”… afecta també l'univers orgànic. Però cal veure sempre el got mig ple. És molt positiu que hi hagi tanta gent jove al sector ecològic amb tantes bones idees en la gestió del dia a dia de les seves empreses i tan ben preparats amb màsters, idiomes, informàtica, etc.

LLUMS I OMBRES

Si poguessis canviar alguna cosa d'aquesta lluita per l'agroecologia, què canviaries? 

En tot camí hi ha llums i ombres. En aquesta via, algunes persones que es van ubicar al sector “bio” ho van fer més per satisfer interessos personals de poder que per treballar pel bé comú i la regeneració… I em van decebre enormement. Però aquestes crisis també ens ajuden a créixer i a aprendre que no hi ha més límits que els que et poses tu mateix. Al final, et quedes amb el millor i als cafres els oblides. Alhora, he viscut una gran quantitat de moments bellíssims en aquesta trajectòria. He compartit de tu a tu converses molt profundes i reveladores amb gent com Vandana Shiva, Edward Goldsmith, Xosé Bové, etc. Aquí, la meva amistat amb Nicolás Olea, Joaquín Araújo, Carlos de Prada i tants homes i dones (impossible citar-los a tots/es) que han donat mitja vida per denunciar tot el que fa malament la gran indústria química… Doncs això és un bonic regal que em portaré a la tomba. 

DUES CITES INEL·LUDIBLES 

Aquest any, ¿la cita amb BioCultura és més ineludible que mai? 

Així és. Perquè és bo que la gent tingui memòria històrica. Encara que no farem celebracions molt boges. La gran celebració és seguir vius després de tant de temps i després de tots els pals a les rodes que ens han posat algunes persones i institucions. Però aquí hi som. Durant molt de temps vàrem predicar gairebé sense resposta. Però portàvem a les nostres esquenes el que és veritable i el que és genuí. I això ha acabat calant. Avui dia, l'aliment ecològic ja no és només algo per a un grup social elitista i conscienciada. Sinó que, afortunadament, el producte “bio” ja és a moltes més llars. Fa quatre dècades que promocionem l'aliment més sa i més natural. Però la lluita continua. Ja ho he dit. Però és que és important. Perquè totes les amenaces que hi eren fa 40 anys… s'han transformat ara en grans problemas per a la Humanitat. I l'agroecologia té respostes per a tots aquests problemes. Però necessitem, insisteixo, una transició cap a allò orgànic el més ràpida possible. No hi ha temps. Per això, BioCultura continua pitjant l'accelerador. La Humanitat no es pot permetre un canvi lent i “cansino”. Cal actuar i cal actuar ja. BioCultura és el gran manual del canvi. Polítics, empresaris i consumidors han de despertar d’una vegada. És molt urgent… A Barcelona, fem 30 anys, sí, però cal seguir lluitant.