El passat dijous 14 de desembre, es va realitzar al pati Manning, a Barcelona, la jornada 'Per a què un segell ecològic català?', organitzada per l'Aliança Fulla Verda, que reclama una identificació que fomenti i distingeixi la producció ecològica local i de proximitat. El CCPAE hi va participar a través del seu president, David Torrelles.

Crònica de la jornada

Salomó Torres, de l’Associació Empresarial d’Agricultura Ecològica AE2, va presentar l’Aliança com a lobby de pressió que treballa en pro del conjunt del sector. Ell va ser l’encarregat d’obrir la sessió i després de la seva intervenció va donar pas a la xerrada principal, a càrrec de Xabier Lejarzegi, coordinador del Consell d’Agricultura i Alimentació Ecològica d’Euskadi/Ekolurr, que va explicar l’experiència d’aquest organisme de control en el disseny de l’acreditació Ekolurra Alimentos Ecológicos de Euskadi.

A continuació, Ferran Berenguer, responsable nacional d’Agricultura i Ramaderia Ecològiques d’Unió de Pagesos, i José María Hervás, representant de Sectorial de Cooperatives de Consumidores Agroecològiques van exposar la necessitat de disposar d’un segell ecològic català. Isidre Martínez, responsable de la producció agroalimentària ecològica del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, va explicar les dificultats jurídiques de poder dotar-se d’un segell ecològic català i va apuntar que el terme “de proximitat” tindria més possibilitats. Segons el seu parer, és una aposta que tindria sentit i que prendria més força si es fes des de tot el sector eco europeu.

En acabat de les intervencions, es va obrir una taula rodona en la qual es va sumar David Torrelles, president del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica, i que va moderar Montse Escútia, de l’Associació Vida Sana. Les paraules del públic van reafirmar l’interès per una distinció que diferenciés els aliments eco catalans i es van apuntar algunes línies de treball que podrien donar algunes possibilitats.

El 2019, el Departament d’Acció Climàtica ja va encarregar un estudi sobre aquesta qüestió que va evidenciar les dificultats jurídiques de la proposta. Aquest 2023, després que el procés participatiu per a un nou Pla d’Acció de la Producció Agroalimentària Ecològica posés la demanda altre cop sobre la taula, el DACC ha encarregat un nou estudi per intentar trobar sortides viables que no topin amb la legislació europea.

La situació de competència desigual

El sector de la producció agroalimentària ecològica vol aconseguir que els aliments ecològics produïts o elaborats a Catalunya puguin diferenciar-se amb un segell distintiu que els diferenciï dels aliments ecològics importats. Ara com ara, els productes amb l’acreditació del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica poden procedir d’altres zones de l’Estat, de la Unió Europea i fins i tot de països tercers.

Això provoca situacions de competència que perjudica alguns operadors catalans. D’una banda, per una qüestió d’escala productiva, sobretot a les empreses petites i mitjanes. I d’altra banda, perquè alguns subsectors es regeixen aquí per normes tècniques més rígides que en altres comunitats autònomes o altres països, a causa del marge d’interpretació del Reglament Europeu. La distinció de producte local o de proximitat els podria donar el valor afegit que necessiten per situar-se amb més avantatge en un mercat que aprecia criteris de proximitat.

Ara bé, el propòsit topa amb esculls importants per part de la legislació europea que regeix la producció eco i no permet la distinció dels aliments certificats segons el seu origen. Però a més, hi ha també dificultats tècniques relacionades amb els criteris que caldria aplicar. Per exemple, podria certificar-se com a aliment eco català la carn de bestiar que no ha nascut aquí però sí que s’hi ha criat? O quin percentatge d’ingredients de proximitat hauria de tenir un aliment per considerar-se català?

L'Aliança Fulla Verda

És una plataforma de defensa del sector ecològic formada per Unió de Pagesos, Associació Vida Sana, l’Associació Empresarial per l’Agricultura Ecològica (AE2), l’Associació Espanyola d’Elaboradors i Comercialitzadors Ecològics (ASOBIO), la Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica i Agroecologia (SEAE), l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics i la Sectorial de Cooperatives de Consumidores Agroecològiques. Deu el seu nom al logotip europeu que identifica els aliments ecològics.