Entrevista d'Etselquemenges.cat al president del CCPAE, David Torrelles, per analitzar l'actualitat del sector ecològic.

En David Torrelles, de 62 anys, és productor de fruita dolça de cultiu ecològic a Vilanova de Segrià (Lleida). Des del 2019, exerceix com a president del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), la corporació de dret públic encarregada del control i la certificació dels productes agroalimentaris ecològics de Catalunya.

En els darrers anys s’ha millorat el grau d’exigència dels productes ecològics per poder tenir el segell de CCPAE?

Tenim una nova normativa europea, d’aplicació des de l’1 de gener d’aquest 2002, que té per objecte garantir una competència equitativa per als agricultors i els operadors, prevenir el frau i les pràctiques deslleials i millorar la confiança dels consumidors en els aliments bio.

Es necessitava un nou marc legislatiu per dotar un sector de ràpid creixement de normes clares i estables, i permetre als productors competir de manera justa, independentment de si produeixen a la UE o en un tercer país.

També gràcies a les noves regles, els consumidors que adquireixen un producte amb el logotip ecològic de la UE poden estar segurs d’obtenir la mateixa qualitat a tota la UE.

En quins àmbits hi ha hagut canvis de normes?

Les normes de producció s’han simplificat i harmonitzat encara més mitjançant l’eliminació progressiva d’una sèrie d’excepcions. D’altra banda, el sistema de control s’ha reforçat gràcies a mesures cautelars més estrictes i controls robustos basats en el risc a tota la cadena de subministrament de productors de tercers països, que hauran de complir amb el mateix conjunt de normes dels productors de la Unió Europea.

L’abast de les normes s’ha ampliat per cobrir una llista més àmplia de productes (per exemple: sal, suro, cera d’abelles, mate, margalló) i regles de producció addicionals (per exemple: cérvols, conills i recria de pollets en la producció d’ous).

S’ha inclòs la certificació grupal, que dona accés als petits agricultors. A més, hi ha un enfocament més uniforme per reduir el risc de contaminació accidental dels plaguicides.

Hi ha alguna novetat destacada en el funcionament del CCPAE?

Sí, s’ha aprovat el nou decret governamental per regular la producció agroalimentària ecològica, que estava pendent des del 2014. S’aposta per la digitalització total dels tràmits de la certificació, amb una relació totalment telemàtica i àgil amb l’operador, per donar compliment a l’establert a la llei de procediment administratiu.

Alhora, el nou decret estableix terminis per als tràmits, com ara el procés de certificació, que no es pot demorar més de 6 mesos o l’alta d’etiquetes per a la comercialització, que tindrà un termini de dos mesos.

També destaca la nova composició de la Junta rectora: quatre representants dels operadors de producció, tres dels operadors d’elaboració i un dels altres tipus d’operadors. Hi haurà dos representants dels consumidors. Tots aquests tindran veu i vot. L’administració en tindrà quatre, de representants, amb veu però sense vot.

Portàvem una tendència a l’alça de productors ecològics. Amb la pandèmia i la inflació entremig hi ha hagut algun canvi de tendència?

La pandèmia no va afectar tant el sector ecològic com sí que ho ha fet la inflació i la crisi dels aliments, l’encariment d’insums i del cost de l’energia a causa de la guerra a Ucraïna, com a tots els sectors.

L’any 2022 també hem tingut un nivell molt alt d’inscripció d’empreses que es passen al sector ecològic, però és igual de cert que hi ha hagut també baixes. Tenim l’esperança que el 2023 es retorni a la línia ascendent contínua que portem des de la creació del CCPAE.

Amb el creixement del comerç en línia, moltes herboristeries han hagut d’abaixar la persiana. Quina previsió de futur hi ha?

No tenim una bola de vidre que ens digui com serà el futur de les botigues especialitzades, però la tendència és que el producte ecològic està cada vegada més present a altres punts de venda, com ara els mercats, i també té una gran presència al comerç en línia.

Els grans distribuïdors també estan patint?

Segurament sí, però certament ells tenen un marge més gran que els petits.

Què opina que el producte eco estigui a les grans superfícies?

L’objectiu és que els aliments bio siguin consumits per cada vegada més població, mantenint sempre la seva essència, la qualitat i els marges més justos per a la cadena de producció i elaboració.

L’ecològic ha de ser tant sí com no amb segell? Hi ha petits productors locals que fan productes molt bons, però potser no poden pagar el segell.

Un sí rotund. La garantia és el segell. I tant els segells eco com les mencions ecològic, biològic i orgànic estan reservades per a qui se certifica. Qui no se sotmet a control està cometent frau i fa competència deslleial. És així de clar.

Voldria ressaltar que la nova normativa ja en aplicació contempla la certificació de grup, especialment pensada per a aquests petits productors perquè puguin fer front al cost de la certificació de qualitat.

Pot ser ecològic i de l’altra punt del món?

La qüestió del transport és polèmica, però que el producte o la matèria primera hagi vingut de països tercers no impedeix que allà s’hagi produït seguint normes equivalents a la reglamentació europea. Ecològic pel sistema de producció ho és, però evidentment té una petjada de carboni més gran. Dit això, les persones consumidores tenen el poder de decisió de compra: poden triar si volen cafè o xocolata o no, poden triar si volen cereal ecològic de Sud-amèrica, entre d’altres.

La societat d’avui dia cada cop dona més importància a la proximitat. És més important que sigui local o ecològic?

Crec que les dues coses són essencials. Des del punt de vista estratègic de país i de futur, diria que la conjunció entre l’ecològic i la proximitat és el camí per a la sobirania alimentària de Catalunya, per a la protecció del nostre medi ambient i per a la nostra salut i la del planeta.

De fet, la Generalitat s’està plantejant un nou segell eco local català per premiar el producte de proximitat. Com està la qüestió?

El Congrés de producció ecològica celebrat a Vic va acordar l’impuls d’aquest segell. Em consta que s’hi està treballant, però trigarem a veure’l, encara. Des del CCPAE insistirem en la necessitat d’implantar-lo tan aviat com es pugui.

On ha de ser la frontera? Un arròs del Delta ja no podria tenir aquest segell eco català?

Diria que hi ha un consens perquè el segell ecològic català englobi tota la producció d’aliments ecològics obtinguts amb matèries primeres d’origen local, però també es volen incloure factors mediambientals, socials, d’energia i aigua, etc. L’administració i el sector treballaran conjuntament en un grup de treball per avançar en la normativa d’aquest segell.

Finalment, en el cas de la carn, també està prenent molta força la carn de pastura. Estan arribant més sol·licituds perquè la carn de pastura també tingui el segell eco?

Tenim una clara línia ascendent de les inscripcions de produccions ramaderes de carn de vaquí, d’equí i d’oví. Destaca sobretot en el cas del boví de carn, on el 13% d’explotacions catalanes ja són ecològiques, amb un total de 570 l’any 2021.

Font: etselquemenges.cat (31/01/2023)