Una investigació nova analitza si la producció d'aliments ecològics pot ser una solució efectiva tant per al medi ambient com per a la seguretat alimentària. En aquest treball s'analitza si el canvi de l'agricultura convencional a ecològica permetria augmentar la biodiversitat sense que la productivitat d'aliments es veiés afectada.

Una producció d'aliments que sigui suficient i satisfaci les necessitats de la població mundial creixent sense que això afecti negativament el planeta, és un dels principals desafiaments i prioritats del nostre temps. La producció d'aliments ecològics es presenta com una solució capaç de conjugar tots dos objectius, sent el millor per al medi ambient i la humanitat, així ho creuen alguns experts.

L'agricultura ecològica és més respectuosa amb el medi ambient, no utilitza adobs químics ni productes fitosanitaris que poden ser perillosos per a les diferents poblacions d´insectes i la biodiversitat en general. És cert que ofereix molts beneficis, però una pregunta sobre la taula segueix sense respondre's: la producció d'aliments ecològics és realment una solució per al medi ambient i la seguretat alimentària?

Des de fa uns quants anys hi ha un debat sobre si la producció d'aliments ecològics pot generar beneficis ambientals, alhora que és capaç de produir prou aliment per abastir la humanitat. En aquest sentit, avui coneixem un altre estudi sobre el tema, un equip internacional de recerca format per experts de la Universitat Xi'an Jiaotong-Liverpool, la Universitat de Liverpool, la Universitat de Gotinga, la Universitat de Wageningen, el Centre de Recerca Ecològica i la Universitat Agrícola de la Xina, han realitzat la primera metanàlisi internacional que quantifica la compensació entre el rendiment dels cultius i la biodiversitat.

Els experts comenten que aquest treball ajudarà a identificar la millor estratègia que poden seguir els pagesos, alhora que resulta més favorable per al medi ambient. Els investigadors han desenvolupat un mètode que ajuda agricultors i legisladors a decidir si el canvi de l'agricultura convencional a l'ecològica permetrà incrementar la biodiversitat sense que la productivitat d'aliments es vegi afectada.

Una de les preocupacions sobre la producció ecològica és que es necessita molta més terra que la utilitzada per l'agricultura industrial, per poder mantenir la mateixa producció d'aliments, però això podria anul·lar els suposats beneficis per a la biodiversitat, cosa que ha portat al tema de discussió 'compartir la terra o estalviar la terra'. Per cert, un estudi apuntava que reubicar les terres de cultiu podria revertir limpacte ambiental, canviant zones de cultiu de determinats aliments es maximitzaria el rendiment, es reduiria la despesa daigua, augmentaria la biodiversitat, etc.

A l'estratègia de conservació, la terra agrícola s'utilitza de forma intensiva per a una agricultura d'alt rendiment amb el propòsit de deixar la major quantitat de terra possible per conservar la biodiversitat, i en l'estratègia de repartiment de terres, les terres agrícoles es gestionen de forma extensiva i es mantenen de manera respectuosa amb la biodiversitat, però cal molta més terra per poder tenir la mateixa producció que l'obtinguda per l'agricultura intensiva.

Els experts van analitzar el rendiment i la biodiversitat de la terra a 75 estudis internacionals, amb el propòsit de calcular el llindar en què l'augment de la biodiversitat a partir de l'agricultura orgànica i l'ús compartit de la terra, és beneficiós malgrat que es requereix més extensió de terra per a la producció. Les dades van mostrar que aquest llindar és dependent de la biodiversitat present a la terra addicional, que caldria convertir-la a l'ús agrícola per compensar la pèrdua de rendiment a causa de la menor productivitat.

Els experts comenten que els resultats mostren que un canvi a l'agricultura ecològica seria una estratègia més efectiva, si les terres no cultivades tinguessin menys de 2,4 vegades més biodiversitat que les terres cultivades. És clar, que aquest valor depèn del context i varia d'una regió a una altra, per la qual cosa és probable que un canvi a l'agricultura ecològica i l'ús compartit de la terra sigui l'ús òptim de la terra a les regions que tenen menys riquesa de la biodiversitat als hàbitats limítrofs on no hi ha cultius.

La veritat és que tot és molt més complex del que sembla, aquests càlculs es compliquen perquè limpacte de lagricultura ecològica en la biodiversitat i el rendiment depenen de les espècies, del tipus de cultiu, etc. Els experts expliquen que en cultius a base de cereals, la pèrdua general del rendiment és similar a la millora de la biodiversitat, i es produeix un augment significatiu en el nombre d'espècies de plantes i invertebrats. En canvi, en cultius com les hortalisses, el canvi cap a una agricultura ecològica no mostra una pèrdua significativa del rendiment, però sí un augment de la biodiversitat, cosa que significa que alguns tipus de cultius poden ser ecològics i no necessiten més terra per obtenir el mateix rendiment.

L'estudi és interessant, però no es tenen en compte factors com el canvi climàtic, els recursos hídrics i altres qüestions, per això potser aquestes dades es veurien alterades d'un any a l'altre. Una possible resposta ens la feien els experts de l'Institut de Recerca d'Agricultura Orgànica (FiBL), l'Alpen-Adria-Universität Klagenfurt i l'Escola Politècnica Federal de Zuric, que consideraven que l'agricultura ecològica podria alimentar el món si es combina amb altres accions , com la reducció de la producció de bestiar boví i el consum de carn i lactis, la reducció del malbaratament alimentari, etc.

Més informació:

 Article publicat al web de les Universitats de Xi'an Jiaotong i Liverpool (13/07/2022)

 Article a la revista científica Ecology Letters