L'anàlisi de la Directora Tècnica, Amaya Prat Solís
Memòria d'activitats i de gestió econòmica del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica 2010

El model d’Autoritat de Control pública dels aliments ecològics escollit per Catalunya és també el de països com Finlàndia, Dinamarca, Islàndia o Països Baixos. Aquest model es recull en el Reglament (CE) 834/2007, del Consell, sobre producció i etiquetatge dels productes ecològics, que faculta els governs a decidir entre conferir la seva facultat de control a una o diverses autoritats de control públiques o delegar funcions de control en un o diversos organismes de control privats.

Aquest model de certificació es va traduir en la creació l’any 2000, mitjançant una llei del Parlament de Catalunya, del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), entitat que aporta singularitats pròpies com ara: la de ser autoritat de control pública i a més d’estar acreditada respecte a la norma Europea EN45011, tenir autoritat sancionadora i la de comptar amb la coparticipació i el consens de tots els interessos en la implantació, gestió i supervisió del model a través del seu òrgan de Govern.

El CCPAE neix a partir d’un sector ecològic català professional i convençut de la pròpia responsabilitat en la producció d’aliments sans i del manteniment del paisatge agrari, d’una indústria agroalimentària que ha sabut adequar-se a les constants variacions d’oferta de matèries primeres i demanda de producte acabat, i de la voluntat del Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya, que realitza la seva tutela administrativa.

La política del CCPAE com a autoritat de control es basa en el convenciment que el model de certificació pública de productes ecològics triat és l’alternativa amb més garanties per al consumidor. Tot això gràcies a la seva estructura equilibrada, formada per representants dels subsectors productiu i d’elaboradors, de l’administració i dels consumidors, que assegura la seva independència i objectivitat de la certificació, i gràcies a les acreditacions europees i internacionals de l’organisme que avalen la seva professionalitat i fiabilitat de control.

A Espanya, com a Estat membre, existeixen actualment catorze comunitats autònomes que han escollit conferir el control dels productes ecològics a Autoritats de Control. Les excepcions són Andalusia i Castella la Manxa, on només hi ha organismes de control privats, i Aragó, on conviuen els dos sistemes.

El model català de certificació ecològica aporta singularitats pròpies a aquest sistema, entre les quals destaquen les següents:

1. Ser Autoritat de Control pública i més estar acreditada pel que fa a la Norma Europea EN 45011 i el National Organic Program (NOP) del USDA.
2. Ser eficaç i tenir vocació de servei a la diversitat del sector ecològic.
3. Tenir un òrgan de Govern, amb consens i coparticipació de tots els interessos en la implantació, gestió i supervisió del model.
4. Cobrar taxes públiques de caràcter finalista aprovades pel Govern Català per cobrir el cost del control.
5. Tenir autoritat sancionadora.
6. Ser model de certificació local.

A causa d’aquestes singularitats, el CCPAE està considerat un exemple com a model de certificació. Així, el País Basc va publicar el 2008 una rèplica del model CCPAE per crear el seu Consell d’Agricultura Ecològica, i darrerament, diversos països llatinoamericans han mostrat el seu interès per estudiar per a la creació de certificadores locals.