Article a l'Etselquemenges: què volen dir els segells ecològics? |
El Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) publica un article divulgatiu a la revista Etselquemenges.cat per explicar els segells ecològics. D’etiquetes de certificació ecològica n’hi ha diverses al nostre mercat i això fa que, a vegades, ens puguem confondre i no acabem d’entendre si hi ha diferències entre les unes i les altres, o si són fiables i ens garanteixen que els productes que estem comprant són realment biològics. Què garanteix exactament cada etiqueta?
Orgànic, ecològic, biològic, natural, vegà, no testat en animals, comerç just… és tot el mateix? No tot. Per què hi ha tanta diversitat de segells i d’etiquetes als productes que trobem avui dia al mercat? Estem segurs que sabem què vol dir cadascuna? Avui parlarem dels segells ecològics en l’alimentació. Per començar, el primer filtre que diferencia una menció d’altres i que hem de tenir present és si hi ha una normativa que regula l’ús d’aquella menció. Si hi ha una norma, es recull com s’ha d’utilitzar aquella menció, què suposa la menció i quina entitat la controla. En el cas de la producció ecològica, hi ha un reglament comunitari, de compliment obligat: el Reglament (CE) 834/2007 és la normativa reguladora vigent i se’n controla el compliment amb auditories anuals in situ a tots els operadors inscrits. En aquest cas, hi ha productes controlats per autoritats públiques, i n’hi ha de controlats per organismes privats, però que han de ser reconeguts per la Unió Europea. Malgrat aquests dos sistemes que conviuen a l’espai europeu –a Catalunya només tenim el públic–, tots els controls es fan per verificar si el sistema de producció ecològica s’ha fet seguint el que estableix el reglament. Cada estat membre de la Unió Europea exerceix d’autoritat competent del control de la producció i l’etiquetatge ecològic (normalment, els responsables són els ministeris d’agricultura o salut pública nacionals), o bé, com en el cas de l’Estat espanyol, la competència és exercida per les comunitats autònomes. Aquestes autoritats nacionals, a més, també tenen la possibilitat de delegar una part o bé tot el control de la producció i l’etiquetatge a autoritats de control públiques o a organismes privats. És per això que a Europa hi pot haver disparitat de segells i de logos que acompanyen un producte ecològic en funció de qui n’ha fet el control. Malgrat tot, el segell europeu –o “eurofulla”– és un element comú, ja que és l’obligatori. A Espanya conviuen autoritats públiques de control i organismes privats autoritzats que certifiquen i controlen la producció i l’etiquetatge dels productes ecològics en l’àmbit de comunitat autònoma. En el cas català, el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) és l’autoritat encarregada d’auditar i certificar els productes agroalimentaris del nostre país, i té un segell propi que segurament us resulta molt familiar (i que, a vegades, conviu amb el segell europeu); però també podem trobar altres segells.
Ara bé, què vol dir que un producte té el segell ecològic? L’etiqueta “ecològic” aplica a productes de tot tipus com ara fruites, verdures, carn, lactis, vi, ous, cereals, cafè, xocolata, productes de l’aqüicultura, etc. Quan comprem un aliment certificat com a ecològic, podem estar segurs que s’ha produït, transformat, envasat, etiquetat i comercialitzat segons normes de producció molt estrictes que tenen com a principi el respecte al medi ambient, el benestar animal i amb tècniques que mantenen al màxim les propietats naturals de les matèries primeres.
La certificació de l’alimentació ecològica garanteix: - Inspeccions als productors un cop a l’any, com a mínim.
Llegeix-lo sencer a Etselquemenges.cat
|