Una revisió de centenars d'estudis sobre agricultura orgànica mostra que proporciona una producció suficient, encara que menor que la de l'agricultura convencional, i que és més sostenible, en aspectes com l'ambiental, la rendibilitat per a l'agricultor, i les condicions dels treballadors.

Investigadors de la Universitat Estatal de Washington (Estats Units d'Amèrica) han arribat a la conclusió que alimentar la creixent població mundial amb objectius de sostenibilitat en ment és possible.

La seva revisió de centenars d'estudis publicats proporciona evidència que l'agricultura orgànica pot produir rendiments suficients, ser rendible per als agricultors, protegir i millorar el medi ambient i ser més segura per als treballadors agrícoles.

L'estudi de revisió, Agricultura Orgànica al segle XXI, es presenta com el tema de portada de l'edició de febrer de la revista Nature Plants i va ser escrit per John Reganold, professor de ciència del sòl i agroecologia, i el doctorand Jonathan Wachter.

És el primer estudi que analitza 40 anys de ciència comparativa de l'agricultura ecològica i la convencional en relació amb els quatre objectius de sostenibilitat identificats per l'Acadèmia Nacional de Ciències nord-americana: la productivitat, l'economia, el medi ambient i el benestar de la comunitat.

"Centenars d'estudis científics mostren que l'agricultura orgànica ha d'exercir un paper en l'alimentació del món", diu l'autor principal, Reganold. "Fa trenta anys, hi havia només un parell de grapats d'estudis comparant l'agricultura orgànica amb la convencional. En els últims 15 anys, s'han disparat".

La producció orgànica suposa l'u per cent de la superfície agrícola mundial, tot i el ràpid creixement de les darreres dues dècades.

Els crítics han sostingut durant molt de temps que l'agricultura orgànica és ineficient, i requereix més terra per produir la mateixa quantitat d'aliment. L'article de revisió descriu els casos en què els rendiments orgànics poden ser més alts que els de mètodes de cultiu convencionals.

"En condicions de sequera severa, que s'espera que augmentin amb el canvi climàtic, les granges orgàniques tenen el potencial de produir alts rendiments causa de la major capacitat de retenció d'aigua dels sòls de cultiu ecològic", assenyala Reganold.

No obstant això, tot i que els rendiments poden ser més baixos, l'agricultura orgànica és més rendible per als agricultors ja que els consumidors estan disposats a pagar més. Els preus més alts poden justificar-se com una forma de compensar els agricultors per evitar danys al medi ambient o costos externs.

Beneficis ambientals

Nombrosos estudis revisats demostren també els beneficis ambientals de la producció orgànica. En general, les granges orgàniques tendeixen a emmagatzemar més carboni a terra, tenen millor qualitat de sòl i redueixen l'erosió del sòl. L'agricultura orgànica crea menys contaminació del sòl i l'aigua i menors emissions de gasos d'efecte hivernacle. I és més eficient energèticament, ja que no es basa en fertilitzants o pesticides sintètics.

També s'associa amb una major biodiversitat de plantes, animals, insectes i microbis, així com amb la diversitat genètica. La biodiversitat augmenta els serveis que ofereix la natura, com la pol·linització, i millora la capacitat dels sistemes agrícoles per adaptar-se a les condicions canviants.

Reganold diu que l'alimentació del món no és només una qüestió de rendiment, sinó que també requereix examinar els residus d'aliments i la distribució d'aliments.

"Si ens fixem en la producció de calories per càpita, estem produint menjar més que suficient per a 7 mil milions de persones, però perdem el 30 i el 40 per cent d'ella", diu. "No és només és una qüestió de produir suficient, sinó d'aconseguir una agricultura respectuosa amb el medi ambient i garantir que els aliments arribin a aquells que ho necessiten."

Reganold i Wachter suggereixen que no hi ha un tipus de cultiu que per si sol pugui alimentar al món. Més aviat, el que es necessita és un equilibri de sistemes, "una barreja de sistemes orgànics i altres sistemes agrícoles innovadors, com la agroforesteria, l'agricultura integrada, l'agricultura de conservació, la barreja cultius / ramaderia i sistemes encara no descoberts."

Reganold i Wachter recomanen canvis regulatoris per fer front a les barreres que dificulten l'expansió de l'agricultura orgànica. Tals obstacles inclouen els costos de transició a la certificació orgànica, la falta d'accés a la mà d'obra i els mercats i la manca d'una infraestructura adequada per a l'emmagatzematge i transport d'aliments. Calen eines legals i financeres per fomentar l'adopció de pràctiques agrícoles innovadores i sostenibles.

Precedent

Una altra revisió similar de més de 100 estudis, publicada el 2014 per investigadors de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, assenyalava al seu torn que els rendiments dels cultius d'agricultura orgànica són més alts del que es pensava.

A més, l'estudi revelava que certes pràctiques agrícoles podrien reduir encara més la bretxa de productivitat entre els cultius orgànics i els tradicionals. En concret, destacaven dos: els cultius múltiples (oposats als monocultius), i la rotació de cultius. El primer terme fa referència al cultiu de diverses espècies sobre una mateixa superfície agrícola. Això es pot fer de manera simultània (sembrant aquestes espècies alhora en cultius mixtes) o de manera consecutiva (primer unes espècies i després altres).

La rotació de cultius, per la seva banda, consisteix a alternar plantes de diferents famílies i amb necessitats nutritives diferents en un mateix lloc durant diferents cicles, evitant que el sòl s'esgoti i que les malalties que afecten a un tipus de plantes es perpetuïn en un temps determinat.

Font: tendencias21.net (05/02/2016)