Autor: César-Javier Palacios (Blogs 20 minutos)

Són molts els científics i entusiastes de la ciència que reneguen de l'agricultura ecològica. La consideren un retorn al passat, un model ineficaç incapaç de donar de menjar a la humanitat, car i inútil, ja que també reneguen que aquest tipus de productes siguin més sans i més saborosos.

Per a aquests negacionistes agrícoles, tan amics d'aplaudir els transgènics i l'ús compulsiu de pesticides, resultarà molt interessant l'estudi recentment publicat després de més de 15 anys d'anàlisi per investigadors del Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC). Científics espanyols que han demostrat com en ambients semiàrids, i en termes d'eficiència energètica, l'agricultura ecològica és més productiva que els sistemes en què s'utilitzen productes agroquímics.

Així mateix han comprovat que la rotació del cultiu de cereals amb plantes lleguminoses és, enfront del monocultiu, la forma més eficient de conrear en aquestes regions. Una cosa que ja sabien (i feien) els nostres avis.

Lluita contra el canvi climàtic

L'equip d'investigadors es va proposar esbrinar l'eficiència energètica de tres maneres de treballar la terra i quatre tipus de rotació de cultius en zones semiàrides.

Per a això van analitzar la quantitat d'energia que calia aportar al sistema (maquinària, fertilitzants, herbicides, etc.) per hectàrea i any enfront de l'energia obtinguda, és a dir, la quantitat de collita.

"Es tracta de regions en les quals és urgent fer una agricultura diferent de la que es fa en llocs més humits, perquè les condicions ambientals d'aquests llocs fa que els productes agroquímics siguin poc eficients", explica a través d'una nota de premsa Carlos Lacasta, investigador del MNCN.

Durant 15 anys es va estudiar el rendiment del cultiu ecològic, en què no s'utilitza cap tipus de producte agroquímic; el cultiu de conservació, en el qual no es llaura el sòl per preservar-lo de l'erosió però s'usen fertilitzants i herbicides que eviten el creixement de les herbes i el cultiu convencional, en el qual s'utilitzen tots els recursos disponibles per obtenir la màxima productivitat. Així mateix es va analitzar el balanç d'energia aportada i energia obtinguda amb quatre formes de rotació de cultius: ordi i guaret; ordi i veça (una lleguminosa); ordi i gira-sol; i monocultiu d'ordi.

Segons conclou aquesta investigació, l'energia aportada en els cultius convencional i de conservació, 11,7 GJ/Ha (Giga Juliols per hectàrea i any) i 10,4 GJ/Ha respectivament, va ser entre tres i tres vegades i mitja més gran que en el cas de l'agricultura ecològica que va requerir 3,4 GJ/Ha.

Pel que fa a la rotació de cultius, la que va aportar collites majors va ser la rotació de cereal amb plantes lleguminoses (29,3 GJ/Ha) enfront de 19,1 JG/Ha del monocultiu de cereal.

D'acord amb les dades de l'estudi, la millor relació entre energia aportada i energia obtinguda va ser sempre en agricultura ecològica, mentre que quasi no va haver diferències en les operacions de conservació i convencional.

"A més dels problemes que genera l'aparició de plantes resistents als herbicides i la contaminació dels aqüífers que provoca l'ús de fertilitzants, les nostres dades demostren que, encara que produeixin menys quantitat de collita, els cultius ecològics són més eficients energèticament i econòmicament", comenta l'investigador de l'MNCN.

Segons l'opinió de Lacasta, les polítiques agràries no haurien de mirar només la producció, perquè això pot portar-nos a la desertificació en els ambients semiàrids i mediterranis com els que hi ha a la Península Ibèrica. A més, afegeix, "amb aquestes investigacions podem fer sostenibles zones agrícoles d'Espanya que actualment no ho són pels alts costos dels agroquímics".

Centre científic de referència en perill

Amb una extensió de 90 Ha, la finca experimental de la Higueruela (Toledo) va ser adquirida pel CSIC el 1972. Durant més de 40 anys s'han vingut desenvolupant en els seus terrenys nombrosos estudis d'investigadors del CSIC i altres institucions científiques nacionals i internacionals.

La finca és representativa del 80% del territori espanyol, àrees semiàrides amb cultius de secà, i en els seus terrenys hi ha nombroses investigacions en marxa relacionades amb el maneig integral dels sistemes agraris, agricultura ecològica en ambients semiàrids, canvis en els usos del sòl, l'efecte de la contaminació atmosfèrica sobre les plantes, estratègies per disminuir l'erosió hídrica i mecànica o efectes del canvi climàtic sobre la flora i la fauna entre d'altres.

La diversitat d'objectius que es desenvolupen a la finca, els experiments de llarga durada (més de 20 anys), la multidisciplinarietat, l'ambient mediterrani-semiàrid i l'enorme recopilació de dades de què es disposa després de 40 anys d'estudis, la fan única al món.

Però els responsables polítics d'aquest país, especialment obstinats a seguir arraconant la ciència nacional, s'han proposat acabar amb ella per inanició, com es lamenta el mateix investigador Carlos Lacasta:

"Malgrat la seva gran valor, la situació de la finca és crítica ja que, a curt termini, no sembla que vagi a disposar ni dels mitjans ni del personal necessari per al seu manteniment".

Que inventin i estudiïn altres. Sobretot si es tracta de seguir apostant pels agroquímics de les multinacionals i no per sistemes agrícoles més eficients i respectuosos amb la vida.

Treball citat: Moreno. M.M., Lacasta, C., Meco, R. y Moreno, C. (2011) Rainfed crop energy balance of different farming systems and crop rotations in a sem-arid environment: Results of a logn-term trial. Soil and Tillage Research. DOI: 10.1016/j.still.2011.03.006

Font: Blogs 20 Minutos (25/08/2015)