Entrevista a Daniel Valls i Cots, president del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) i co-propietari de l'empresa Cal Valls.

Entrevista a Daniel Valls i Cots, president del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) i co-propietari de l'empresa Cal Valls

Daniel Valls, Vilanova de Bellpuig, Lleida (1973), Enginyer Agrònom format a Espanya, Alemanya i Estats Units, viu l'ecologia des de la infància, ja de ben petit, durant els períodes de vacances escolars, ajudava en el camp i en l'empresa dels seus pares, la família Valls, que produeix aliments ecològics i biodinàmics des de 1978 quan Espanya era un desert en agricultura ecològica. Cal Valls va ser la primera empresa a obtenir el certificat de producció ecològica.

Pregunta: Catalunya està molt sensibilitzada amb l'ecologia, per això la Generalitat de Catalunya va fundar el 1994 el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica, CCPAE. Podries explicar als consumidors quina funció realitza aquest organisme?

Resposta: El Consell és l’autoritat de control i certificació catalana responsable de verificar que tots els operadors -agricultors, ramaders, empreses elaboradores, comercialitzadors, comerços- que ens inscrivim per vendre els nostres aliments com a bio complim tota la normativa europea i catalana d’agricultura ecològica. Aquest control el duu a terme amb una auditoria complerta anual obligatòria in situ, però també amb visites sense previ avís, presa de mostres, o revisions documentals i d’etiquetatge.

P: Has dit que "produir aliments ecològics és un plaer i una satisfacció personal que compensa sobradament la dedicació que comporta". Creus que l'agricultura ecològica ajudarà a recuperar el respecte i la sincronia perduda amb la natura?

R: Tota activitat humana afecta i altera la natura i, evidentment, l’agricultura també. La base de l’agricultura ecològica és treballar la terra i obtenir aliments de qualitat en harmonia amb la natura intentant alterar-la el mínim possible i assegurar que aquesta producció d’aliments no només sigui a curt o mitjà termini sinó a llarg termini, per tant, òbviament es tracta d’un tipus de producció conscient i respectuosa amb el medi ambient que res té a veure amb l’agricultura industrial i química.

P: Com deia Rudolf Steiner* "la llibertat és l'activitat espiritual d'impregnar de consciència la nostra pròpia naturalesa i la del món". Es poden extrapolar aquestes paraules al moment actual?

R: Sí, i la conclusió és que sembla que cada cop som menys lliures. No actuem en plena consciència a cada acció, induïts per factors com l’instint, els desitjos, el temps, l’èxit, la por, els costums, les normes, els cànons. Pensem poc i tan sols pensant es comença a ser lliure, conscients del nostre lloc al món.

P: L'etiquetatge de productes ecològics d'origen animal incorpora informació sobre l'alimentació que ha rebut l'animal, però no sobre el seu benestar. Ara per ara es permet que un animal estigui lligat o bé que se li practiqui castració (mutilació). Es farà aviat una llei a Europa que obligui al productor a indicar en l'etiqueta el grau de benestar animal?

R: Abans de tot caldria deixar clar que el producte ecològic, a banda d’haver de complir amb la normativa general d’etiquetatge, també ha de complir l’específica per a productes ecològics. Per tant, el fet que aquell producte d’origen animal porti el segell ecològic ja indica que compleix tot de requisits de benestar animal que requereix la pròpia normativa de producció ecològica.

En ramaderia ecològica, per exemple, els animals viuen en llibertat, els tractaments al·lopàtics estan restringits, les mutilacions també ho estan. A més, per cada mutilació és necessària una autorització de l’autoritat competent. La normativa de producció ecològica estableix que per tots els productes certificats, independentment del tipus, hi han de figurar cinc denominacions obligatòries: la referència al mètode de producció ecològica a la denominació de venda, el codi de l’autoritat de control, el logotip de producció ecològica, l’origen de les matèries primeres i a la llista d’ingredients indicar els que són agraris ecològics. Cap d’aquestes mencions fa referència a l’alimentació animal. Dit això, estaria bé que es regulés en l’etiquetatge general el grau de benestar animal.

P: La gran contradicció, Espanya és el primer productor d'agricultura ecològica d'Europa i l'únic país on es permet el cultiu de transgènics. Poden aquests cultius contaminar els ecològics?

R: A Espanya l’únic cultiu comercial genèticament modificat és el blat de moro o panís. En aquest cultiu és molt fàcil que hi hagi contaminació creuada pel pol·len sobretot en els camps veïns o molt propers. Els darrers anys a Catalunya hi ha hagut casos de contaminació per OGM en blat de moro ecològic. Existeix de fet un risc alt de contaminació perquè la major part de blat de moro convencional que es conrea a Catalunya és modificat genèticament. Paradoxalment, l’agricultor ecològic no té cap mena de protecció legal i si la seva collita es contamina ha d’assumir ell la pèrdua que li genera.

Font: BioEcoActual (26/12/2014)