La investigadora i presidenta de la Societat Espanyola d'Agricultura Ecològica afirma que les dades científiques confirmen les bondats de la producció d'aliments sense substàncies químiques de síntesi: els productes que genera tenen "major contingut en vitamines, en minerals i en proteïnes que els convencionals". Considera "una bogeria" que "s'hagi patentat la vida" amb les llavors transgèniques i reclama l'aplicació del principi de precaució envers els OMG, així com un canvi en els hàbits alimentaris i la revalorització social d'agricultors i ramaders.

ENTREVISTA:

Què és un aliment ecològic?

És aquell d'origen fresc -vegetals, fruites, carns, ous o aliments transformats- que procedeix d'un sistema de producció genèricament anomenat agricultura ecològica en què es controlen les substàncies que s'introdueixen en el procés (fertilitzants, alimentació del bestiar i benestar animal, substàncies introduïdes en la transformació, etc.). Perquè un aliment sigui certificat com a ecològic ha de complir que en la seva producció no s'utilitzi cap substància química de síntesi ni cap dels elements prohibits per la normativa europea corresponent.

L'agricultura ecològica és equiparable a la tradicional?

Podria ser parcialment comparable, ja que fa 60 o 70 anys no es registrava un ús tan generalitzat dels productes químics de síntesi. Però la diferència és que l'ecològica és una agricultura tecnificada. Per posar-la en pràctica es tenen presents tots els coneixements i tècniques de què disposem, sobretot a l'hora de desenvolupar tot el potencial productiu d'un sòl.

Quan va néixer el concepte d'alimentació ecològica?

Teòricament, el primer reglament de producció ecològica en què s'introdueix i protegeix el terme va néixer el 1991, però això no vol dir que sigui la primera vegada que s'emprés el concepte. De fet, a Espanya ja existien aliments ecològics i ja es parlava del Comitè regulador de l'agricultura ecològica (CRAE).

Tenen els productes ecològics més valor nutricional que els convencionals?

Hi ha cada vegada més evidències científiques que posen de manifest que els aliments ecològics presenten major contingut en vitamines, en minerals i en proteïnes si són de producció animal. I, en els productes ramaders, el perfil del greix és molt més adequat. És a dir, és més elevada la proporció d'àcids insaturats i poliinsaturats, que són els greixos bons, davant els greixos saturats, que són els que tenen un impacte elevat sobre les malalties de tipus cardiovascular. L'article més recent sobre el tema ha estat publicat aquest mateix any per la Universitat de Cambridge, on han realitzat una metaanàlisi que posa de manifest que els aliments ecològics presenten major valor nutritiu.

A què es deu la pèrdua de valor nutricional en els aliments convencionals?

Hi ha quatre factors. El primer és la pèrdua de la fertilitat biològica dels sòls. És a dir, el seu empobriment. Si aquests perden el seu potencial nutritiu i se'ls va aportant elements minerals -com el nitrogen, el fòsfor i el potassi-, arribaran majors nivells dels mateixos, però no l'equilibri nutricional.

El segon és la substitució de les varietats tradicionals per varietats híbrides o comercials. Les tradicionals, que estan ben adaptades al sòl, al clima i al maneig de l'agricultor, són capaces de desenvolupar tot un potencial nutritiu que no presenten les comercials o les híbrides, optimitzades per tenir molt rendiment, una millora que minva altres paràmetres com el del valor nutritiu.

El tercer factor serien les recol·leccions prematures o les maduracions en cambra. Quan un tomàquet es recol·lecta prematurament no ha assolit tot el valor nutritiu, no ha arribat al màxim de vitamines i de carotenoides que pot sintetitzar ni al màxim de minerals que pot absorbir.

I el quart factor són les grans distàncies que recorren els aliments en el mercat convencional. En aquest cas, el que perden sobretot és la vitalitat, el que es posa de manifest en els continguts en substàncies de caràcter antioxidant.

Podria posar-nos algun exemple?

El contingut en vitamina C de la poma ha perdut un 70% de mitjana en els últims anys.

Per tant, podem afirmar que els aliments ecològics són millors que els convencionals?

Per descomptat. I també es corrobora perquè organolèpticament els aliments ecològics tenen més atributs. Quan agafem un tomàquet ecològic ben obtingut, fa olor, sap... és impressionant!

Com es pot posar remei a aquesta pèrdua de nutrients?

Amb la fertilització biològica dels sòls, amb la recuperació de varietats tradicionals, respectant els cicles biològics en les recol·leccions i, sobretot, amb el consum de proximitat. Quatre aspectes que controla i respecta l'agroecologia, és a dir, el model de producció ecològica.

Però molts aliments ecològics certificats han recorregut llargues distàncies abans d'arribar a les mans dels consumidors...

En els mercats on hi ha un nivell de conscienciació alt si es tenen en compte els quilòmetres que recorre l'aliment i la petjada de carboni que porta en la seva producció. Però hi ha altres mercats que no són tan restrictius i es regeixen per uns paràmetres més generalistes en què és el preu el que mana.

Cal una revisió de la normativa que tingui en compte la proximitat?

La normativa busca que l'aliment sigui obtingut sota els sistemes productius ecològics. Així que no es va a obligar a tenir en compte la proximitat, però sí que es va a recomanar, de manera que al final la responsabilitat de quin aliment comprar recaurà una vegada més en el consumidor.

Espanya és l'hort ecològic d'Europa. No obstant això, el consum nacional no acaba d'engegar. Què falla?

Principalment fallen la informació, la formació i la conscienciació ecològica. Falta aconseguir que la gent conegui quins són els efectes de determinats productes sobre el sòl i l'aire, sobre la seva salut. Aquesta informació no arriba al ciutadà del carrer, i això influeix després en el consum. Hi ha països que han fet fortes campanyes per incentivar el consum ecològic perquè l'alimentació és un dels paràmetres que més influeixen en la salut.

Quins efectes tenen els sistemes de producció convencional a la salut de la població tant per l'exposició a substàncies químiques com pel seu consum?

Em remetria als treballs del professor Nicolás Olea, que ha treballat sobre els efectes dels productes fitosanitaris en la salut i té uns resultats devastadors sobre la influència en determinats càncers, com el de mama.

Espanya també aposta pels transgènics.

Les úniques llavors transgèniques autoritzades són les del blat de moro i la soja, i ambdues exclusivament per cultivar aliment per al bestiar. Què falla? El model alimentari. Fa 100 anys no es produïa tanta proteïna com ara. La inversió energètica que cal realitzar per a això és tremenda. I, realment, no necessitem tanta proteïna animal. Cal canviar els hàbits alimentaris i generar un consum de proteïna vegetal més alt. I ja està.

Quins perills suposen els organismes modificats genèticament (OMG)?

La llavor transgènica ha estat millorada en determinades empreses per interessos purament comercials. Estan patentades i es posen al mercat. Amb això, s'ha patentat la vida: és una bogeria! Això limita la llibertat de l'agricultor. Però, a més, els efectes secundaris de la llavor transgènica encara no s'han avaluat. S'han realitzat uns mesuraments mínims, i remarco mínims, perquè aquesta llavor estigui en el mercat, però, què passa si es registra una contaminació d'aquí a 100 anys? El DDT també es va aprovar sota controls mínims i avui dia està prohibit. El principi de precaució s'hauria d'haver tingut molt més en compte per a alguna cosa tan summament important com posar una patent sobre la vida al mercat. En algun moment algú s'haurà de plantejar prohibir els transgènics.

Quina opinió li mereixen les veus crítiques contra els aliments ecològics com la del bioquímic José Miguel Mulet, el qual ha afirmat que els productes ecològics són "una mica menys segurs que els que no ho són"?

Ell no té estudis comparatius. Només emet una opinió i ell sabrà en funció de quins criteris. A diferència del nostre grup d'investigació, que realitza estudis de camp i obté evidències científiques.

Dir que els aliments ecològics són menys segurs és una altra barbaritat. Els aliments han de complir amb tots els requisits de seguretat alimentària. Per ser aliments i, a més, aliments ecològics, vénen doblement avalats. Si no fossin segurs, no estarien al mercat.

Podria la producció ecològica garantir la seguretat alimentària mundial?

Fa 100 anys, quan no es coneixien les substàncies químiques de síntesi, l'agricultura era capaç de proporcionar aliments per a la població existent. Avui en dia, amb les tècniques que controlem i el coneixement que s'està generant dia a dia sobre la producció ecològica, com no serem capaços de fer-ho? És més, hi ha alguns informes de l'ONU basats en estudis realitzats en què es conclou que l'únic sistema que en un futur seria capaç d'alimentar a la població mundial és l'agroecològic. El relator especial de les Nacions Unides sobre el dret a l'alimentació, Olivier de Schutter, insta els països que ho introdueixin perquè és l'únic capaç d'alimentar a la població mundial i, alhora, de controlar els efectes mediambientals i, per tant, el canvi climàtic.

Des de 2012 presideix la Societat Espanyola d'Agricultura Ecològica. Quins reptes plantegen la situació de l'agricultura i la ramaderia actual?

Sobretot penso en els agricultors i als ramaders. De vegades, quan em diuen que els productes ecològics són cars, contesto: "No serà que els altres són massa barats?". Les pressions que suporten els productors convencionals són tremendes. No serà que ens estem equivocant en alguna cosa? Hem de valorar la responsabilitat que tenen en posar els aliments en els lineals perquè nosaltres puguem satisfer les nostres necessitats nutritives i de plaer, i d'acord amb això, replantejar el sector. El repte és difícil, però s'ha de lluitar.

Com creu que serà alimentació del futur?

Crec que, si hi ha agricultura i ramaderia, seran ecològiques, perquè el model convencional ha demostrat que no és útil. I veig també un canvi en els hàbits alimentaris, que educarem a les escoles perquè els nens tinguin plena consciència sobre el que significa l'alimentació i el que és un agricultor i, per tant, li donin el valor que mereixen. Desitjo que siguem conscients del que significa portar un cigró a la boca i que pensem en el que hi ha darrere: perquè aquest cigró estigui aquí, algú va pensar "vaig a plantar-lo perquè algú s'ho mengi".

Font: ecoavant.com (23/07/2014)