La indústria agroalimentària ecològica catalana es manté primera en els rànquings d’activitats industrials (21,60% de tot l’Estat) i en nombre d’importadors, i en segona posició pel que fa a elaboradors i comercialitzadors.

En superfície de cultius ecològics, Catalunya ja ocupa el quart lloc amb 71.734 Ha superant Aragó, en ramaderia és tercera, i en nombre d’operadors es manté sisena.

Les dades de l’agricultura ecològica a Espanya del 2009, presentades recentment per la Ministra de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino, Elena Espinosa, confirmen la bona salut de l’agricultura ecològica a Catalunya, que es manté com una de les comunitats més dinàmiques a l’hora de generar activitat secundària i terciària, i en clara línia ascendent tant en nombre d’operadors com en cultius i activitats ramaderes.

Dels totals estatals, hi destaca el creixement important del 17,70% en nombre d’operadors (de 23.473 el 2008 a 27.627 el 2009); i els augments espectaculars del 21,64% en superfície de cultius (de 1.317.751Ha el 2008 a 1.602.870Ha el 2009) i del 19,28% en explotacions ramaderes (de 3.813 explotacions el 2008 a 4.548 el 2009).

La directora general d’Agricultura i Ramaderia del DAR, Rosa Cubel, ha volgut fer palès que aquestes dades refermen l’aposta del DAR i del Govern català pel Pla d’Acció per a l’Alimentació i l’Agricultura ecològiques (2008-2012), que implica set departaments de la Generalitat, i que, precisament, té per objectiu estendre el conreu ecològic a Catalunya i augmentar el consum dels seus productes entre la població. Així, el Govern català impulsa l’agricultura i la ramaderia ecològiques, tant per l’excel•lència dels productes que se n’obtenen com pels beneficis socials i ambientals que aporta. Cubel també ha destacat que “Catalunya ha estat pionera a l’Estat espanyol en el camp de la producció ecològica i, com constaten les dades anteriors, continua sent-ne capdavantera”.

Catalunya, líder en indústria agroalimentària a tot l’Estat

Gran part de l’activitat industrial d’Espanya té lloc a Catalunya, on es desenvolupen 518 activitats relacionades amb la producció vegetal (líders per davant d’Andalusia amb 502) i 139 activitats relacions amb la producció animal (segons per darrere d’Andalusia amb 144). En total, el 21,60% de les activitats industrials es desenvolupen a Catalunya, que continua liderant aquesta estadística, seguida d’Andalusia que acapara el 21,24% i de la Comunitat Valenciana amb el 11,93%.

Una de les característiques destacables que fan potent el sector ecològic català és la gran diversificació de la seva indústria agroalimentària, que aplega més de 25 activitats de transformació i elaboració amb un pes important dins de l’Estat, mentre d’altres comunitats tenen concentrades les seves empreses en poques activitats industrials.

En activitats relacionades amb la producció vegetal, Catalunya és capdavantera en moltes d’elles, entre les quals hi destaquen: cellers i embotellament de vins i caves (77), panificació i pastisseria (52), manipulació i envasament de fruits secs (23), manipulació i envasament de cereals i lleguminoses (29), preparats alimentaris (23), entre d’altres.

Pel que fa a les relacionades amb la producció animal, l’empresa catalana és líder en escorxadors i sales d’especejament (37), llet, formatges i derivats làctics (41), pinsos (17), i destaca en elaboració d’embotits, i elaboració de productes carnis, entre d’altres.

Operadors: Catalunya sobresurt en operadors dels sectors secundari i terciari

Pel que fa a operadors de l’agricultura ecològica, Catalunya, amb 1.431 inscrits, ocupa la sisena posició nacional, per darrere d’Andalusia (8.444), Castella-La-Manxa (4.896), Extremadura (3.743), Múrcia (2.393) i Comunitat Valenciana (1.533).

Catalunya, però, concentra gran part dels importadors de l’Estat, amb 29 d’operadors d’un total de 93, fet que representa que gairebé un de cada tres opera a la comunitat catalana. Pel que fa a elaboradors, és segona en el rànquing amb 476, després d’Andalusia, que en té 586; i en comercialitzadors només la Comunitat Valenciana, amb 221, supera els 112 que operen a Catalunya.

En nombre de productors, Catalunya és sisena amb 1.053 inscrits, un rànquing liderat per Andalusia amb 7.794. Aquesta xifra està directament relacionada amb les extensions que les comunitats dediquen a superfície de cultiu.

Superfície de cultius: creixements anuals del 20%

En superfície de cultius, Catalunya compta ja amb 71.734Ha, desplaçant a Aragó del quart lloc, i continua darrere de les extenses comunitats d’Andalusia (866.799Ha), Castella-La-Manxa (246.076Ha) i Extremadura (115.017Ha).

Si es té present la concentració territorial ecològica de les comunitats, Catalunya, amb 2,23Ha/Km2, s’equipara a comunitats amb molta superfície ecològica com Castella-La-Manxa (3,09Ha/Km2) o Extremadura (2,76Ha/Km2). Només Andalusia en destaca per sobre de totes amb 9,89Ha/Km2, confirmant-se com una comunitat eminentment rural.

A Catalunya, hi predominen els cultius típicament mediterranis. Sense tenir en compte les superfícies de prats, pastures i farratges (42.632Ha) i de bosc, matolls i recol•lecció silvestre (14.136Ha), que n’ocupen la major part, els cultius productius predominants són els següents per aquest ordre: vinya (3.619Ha, un 38% més respecte 2008), olivera (3.176Ha, un 17% més respecte l’any anterior) i cereals (3.302Ha).

Ramaderia:  hi destaca el vaquí de carn

En número d’explotacions ramaderes ecològiques, Catalunya suma 397, que la situen per darrere d’Andalusia (2.401) i Balears (489) i per davant de comunitats autònomes com Astúries (258) i Extremadura (229).

Catalunya hi destaca en segona posició en vaquí de carn i cabrum de carn (per darrere d’Andalusia) i també segona en avicultura de carn (per darrere de Balears).

Centrats en les dades de l’àmbit català, el vaquí de carn lidera l’estadística amb 239 explotacions, seguit de l’oví de carn (58 explotacions), el cabrum de carn (40 explotacions), l’equí (25) i l’avicultura de carn (10).