Agrocultura (Associació L'Era) · Alba Gros

En David Torrelles té 60 anys i és pagès a Vilanova de Segrià, un poble petit prop de Lleida, on es dedica al cultiu ecològic de fruita dolça. Actualment assumeix la presidència del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica, la corporació de dret públic que exerceix el control dels operadors i operadores que produeixen, elaboren o comercialitzen aliments eco a Catalunya, que són al voltant de 4500. En aquesta entrevista parlem de les vicissituds que travessa el Consell i de com el sector afrontarà la nova normativa europea.

Comencem parlant de calers: quines taxes paga ara un operador inscrit al CCPAE?

Des de 2014 ja no són taxes, són quotes. Les taxes anaven regulades per l’Administració i cada any pujaven l’IPC. El 2014 vam començar a gestionar el nostre pressupost i les taxes van passar a ser quotes que els operadors paguen per cobrir el servei de certificació. La quota fixa continua sent de 242 euros més IVA. A part, hi ha la quota de producte emparat, i aquí és on hem pres el compromís d’adaptar-la, pujar-la o baixar-la segons els casos. Aquesta quota es fixa segons uns barems per producte donat d’alta, per volum econòmic… i cadascú paga en funció del volum i de la feina que suposa la certificació. El 98% dels ingressos del Consell procedeix de les quotes dels operadors. La resta ens arriba de l’Administració per a pagar despeses de comunicació i promoció.

Hi ha ajudes públiques per pagar aquestes quotes?

Els nous productors reben, durant els seus primers quatre anys d’inscripció, una subvenció que els cobreix un 80% o més del cost total de la certificació, en funció de les demandes que hi hagi, perquè és un pressupost tancat per a aquesta fi. Aquesta ajuda arriba directament al CCPAE i des d’aquí gestionem i justifiquem la distribució de l’import. És una feina que assumim des del Consell. Només és per al sector productor, no per a l’elaboració ni per a la comercialització. I el sector productor que fa més de quatre anys que està inscrit no la rep.

Per què no és gratuït estar certificat en producció ecològica?

S’entén que la certificació eco és una opció, paga qui fa ús del servei. És una denominació de qualitat, molt més exigent que una denominació d’origen, però una denominació de qualitat al cap i a la fi.

Heu previst demanar o insistir en la gratuïtat d’aquest servei públic?

Aquest debat no l’hem tingut mai en el si de la Junta Rectora.

En altres comunitats estan permeses les certificadores privades. A Catalunya s’ha apostat pel model públic únicament. Quins avantatges creus que ens dona aquest model?

La certificació pública és més transparent. La Junta Rectora del CCPAE està formada actualment per tres operadors productors, tres operadors elaboradors-distribuïdors, tres persones de l’Administració i tres persones consumidores, una d’elles vinculada a l’associacionisme de consum ecològic. És a dir, és un organisme més transparent que si fos de naturalesa privada, és més participatiu. Sense voler criticar les certificadores privades, sí que podem dir que tenen un interès més econòmic; en canvi aquí l’interès és donar el servei. Des del CCPAE hem lluitat perquè sigui així i que així quedi reflectit en el nou decret que s’està preparant relatiu al Consell que, ja avanço, continua donant tota la potestat al CCPAE per certificar els aliments ecològics produïts, elaborats i distribuïts a Catalunya.

Alguna novetat, quant a certificació, en la nova normativa europea a aplicar a partir del 2022?

La nova normativa europea, que entrarà en vigor el gener que ve, preveu una certificació de grup, però igualment ha d’haver-hi al darrera un tècnic pagat pel grup que n’ha de fer la supervisió, una mica com funciona la producció integrada. Aquest tècnic haurà d’estar avalat per l’autoritat competent. Encara falta recorregut per arribar aquí. La normativa europea és una normativa base, després s’ha de desenvolupar el quadern tècnic per ajustar-la a la nostra realitat i que les certificadores sàpiguen com han d’actuar davant dels canvis normatius. L’objectiu és assegurar que les coses es fan bé i donar el màxim de garanties a les persones consumidores.

Què fem amb els aspectes socials i ambientals que no recull el reglament europeu? Seria oportú començar a plantejar un segell que inclogués també aquests aspectes, a l’estil de “ecològic plus” o alguna cosa així?

La normativa europea no contempla la petjada de carboni de la producció ecològica, no preveu aspectes com el transport, les fonts d’energia o el malbaratament d’aigua. A Catalunya hi ha debat en aquest sentit i fins i tot s’està valorant de proposar un nou logo d’aliment ecològic i català.

D’altra banda, el Govern català també està plantejant una nova Llei d’agricultura sostenible amb un segell de qualificació. Els aliments amb aquest segell seran més sostenibles que els de l’agricultura ecològica?

De moment és un projecte, un esborrany de normativa catalana que preveu dissenyar una escala de qualitat amb lletres pels aliments i on s’ha proposat que els aliments ecològics obtinguin d’entrada una lletra avançada. Aquesta denominació hauria de substituir la d’agricultura integrada i estaria relacionada amb els ecoesquemes que preveuen les ajudes europees per al sector convencional a partir del 2023. El sector ecològic està una mica preocupat –ja no parlo només del CCPAE– perquè es podria confondre el consumidor. Més sostenible que l’ecològica no pot ser. Una normativa que no prohibeix tirar herbicides es pot dir sostenible? La paraula l’haurien de canviar. El que hem de fer el sector ecològic és defensar que la nostra producció sí que és ecològica, que mos regim per una normativa europea molt estricta, que realment estem molt auditats i seguir per una línia paral.lela a aquesta futura denominació. I que cadascú defensi el seu camí. La nostra lluita serà aquesta, perquè no podem tampoc enfrontar-nos amb altres pagesos que fan agricultura convencional i amb els quals mal convivim.

El CCPAE està pendent d’un nou decret que l’afectarà directament. Què ens en pots explicar?

Fa molts anys que s’hi està treballant. L’objectiu és adaptar-nos a les noves normatives i millorar tot el funcionament del CCPAE. El 2014 ja es va retocar el Decret que regeix el CCPAE i així vam poder tenir gestió econòmica pròpia, però ja es va observar que jurídicament calia fer un Decret nou. La Junta Rectora es va prorrogar fins a set anys per tal d’acabar de treballar el Decret, però no va ser possible i finalment es van convocar noves eleccions. Esperem que a principis del 2022 ja sigui un fet. El Consell Català haurà d’elaborar després un reglament de règim intern nou ajustat al Decret.

Quins canvis substancials aportarà aquest Decret?

Podem avançar que segurament hi haurà canvis a la composició de la Junta. Però cal acabar de decidir com quedarà.

En paral.lel a aquest procés de treball amb el nou Decret, estem fent una transformació digital del CCPAE amb l’únic objectiu de donar el millor servei possible als operadors: més ràpid, més eficient, més fàcil.

Quants comerços es van certificar el 2020? Teniu intenció d’incentivar-ho d’alguna manera?

am tancar el 2020 amb 26 operadors de comerços minoristes. Vam perdre’n dos o tres respecte l’any anterior, no sé si va ser per la covid. Penso que hi ha molt camí a recórrer. Potser els frena la burocràcia que comporta, perquè has de justificar compres i vendes amb tiquets, factures… Però és clar, els que no s’hi inscriuen entren en competència deslleial amb els que sí que ho han fet. S’ha d’apostar per una campanya informativa perquè els comerços minoristes que estan venent aliments ecològics a doll es donin d’alta al Consell. La nova normativa europea que entrarà en vigor el 2022 donarà una mica més de marge: fins ara només havies de presentar una notificació al CCPAE si feies vendes d’aliments ecològics per un volum de fins a 6000 euros; ara aquesta quantitat s’ampliarà i també canviarà algun altre aspecte.

Què es pot fer amb els comerços que no fan la inscripció i superen aquesta quantitat?

Des del CCPAE no podem intervenir en els comerços no inscrits; però si ens arriba una denúncia, els notifiquem que s’han d’inscriure al CCPAE i sotmetre’s a control. En cas que no rebem resposta, derivem l’expedient a l’Agència Catalana de Consum.

El 2020, 17,6% de les anàlisis fetes en productes vegetals ecològics van mostrar presència de multiresidus organoclorats i organofosforats. Com s’explica el pes d’aquest tipus de contaminació?

S’explica perquè a Espanya i a altres països tenim un problema: la convivència amb el sector convencional. Cal dir que, dels resultats positius, en molts casos, després d’un estudi es pot justificar que ha estat per contaminació per deriva i no es desqualifica la collita. No són contaminacions per culpa d’una mala gestió de l’operador, ho són a causa de les aplicacions de productes químics d’un veí. La primavera de l’any passat va ser molt plujosa, va haver-hi molts problemes de fongs, els convencionals feien tractaments cada setmana o cada dia, i algun dia amb vent el fitosanitari arriba fins el teu cultiu i l’anàlisi de les fulles dona positiu. I a sobre ho has de pagar tu si perds la qualificació. Cal dir que els límits de detecció en les anàlisis de multiresidus són molt baixos. És degut a aquestes contaminacions que els que treballem amb fruita dolça ecològica hem de comptar amb marges en els camps a tocar de camps convencionals.

El futur reglament estableix que el 90% de l’alimentació d’herbívors haurà de procedir de la mateixa regió. Quins han de ser els límits d’aquest terme?

Encara no ho sabem. En les zones de muntanya és impossible que el 70% de la ració surti de la mateixa zona. Com ho poden fer? Poden fer farratges, però no cereals. És una qüestió que depèn de com l’Estat espanyol desenvolupi la nova normativa europea de producció ecològica i Catalunya haurà de defensar les necessitats del Pirineu, que és on hi ha més producció ramadera. És potser el punt més delicat del nou reglament.

Els diferents territoris de l’Estat aplicaran la mateixa normativa doncs?

Sí, s’acabarà elaborant un quadern de normes tècniques aplicable a totes les comunitats autònomes. És cert que algunes comunitats, com Aragó, tenen fama de ser una mica més laxes i d’altres, com València, més estrictes. I hi ha pagesos amb terra a Aragó i a Catalunya que veuen clarament la diferència en els moments de la inspecció. Cal puntualitzar que a Aragó hi ha doble certificació, pública i privada. Al final estem parlant d’una competència deslleial. En aquest sentit, el CCPAE forma part d’Intereco, un organisme on s’hi troben les certificadores públiques de l’Estat i des d’on es treballa per a una mateixa interpretació d’aquest quadern de normes tècniques.

A més d’entendre’ns entre nosaltres, també ens hem d’entendre amb els reglaments vigents en països tercers. Com funciona això?

Des del CCPAE fem convenis amb països tercers perquè els operadors que vulguin exportar-hi puguin fer-ho sense problemes. Tramitem la certificació adaptada a la seva normativa. Per exemple, Suïssa i Brasil. Amb la normativa que ha d’entrar en vigor el 2022, tots els aliments ecològics que procedeixin d’altres països hauran de complir les mateixes normes de producció i d’elaboració que la normativa europea. El consumidor final tindrà més garanties, perquè hi ha països amb normatives nacionals no tan estrictes com la d’aquí.

La Generalitat ha anunciat un nou Pla d’Acció 2021-2027. Què necessita el sector que l’Administració inclogui en aquest Pla?

Més incentius per augmentar-ne la producció. Hi ha sectors que van a molt bon ritme, com la vinya i l’olivera, però en tenim d’altres que cal incentivar i donar un cop de mà; no parlo de diners, sinó de transferència tecnològica i d’investigació: l’horta, el porcí, la llet són sectors que encara estan molt baixos. També més pedagogia i informació a la ciutadania, perquè si no hi ha consum, no s’incentiva la producció.

Tindrem 2n Congrés de Produccions Agroalimentàries Ecològiques?

Des de la Junta Rectora del CCPAE vam recomanar al Departament que es fes un altre Congrés, encarat bàsicament a donar a conèixer la normativa que entrarà en vigor el gener del 2022 i també de cara a organitzar el sector ecològic, que no ho està, d’organitzat.

Quines peticions faries a la societat civil directament i què els demanaries als teus col·legues operadors?

Animar-los a consumir aliments ecològics, que són garantia de salut i alhora col.laboren amb la biodiversitat i el medi ambient. I als col.legues operadors: donar-los ànims perquè tirin endavant, perquè el darrer any ha estat difícil no només per la pandèmia, sinó també per les condicions climàtiques. I encoratjar-los a continuar sent l’avantguarda de la innovació agroalimentària i els guardians de la biodiversitat i la sostenibilitat del nostre territori.

Font: Agrocultura (05/07/2021)