Entrevista al president del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), David Torrelles, per parlar sobre l'evolució del consum d'aliments ecològics, amb motiu de la Setmana Bio 2020.

Què diferencia un producte ecològic d’un de convencional?

Els aliments ecològics són uns productes certificats sota normativa europea que garanteixen uns estàndards de qualitat en tot el seu procés de producció, elaboració, envasament i comercialització. Els aliments vegetals han estat produïts sota un sistema de cultiu sense adobs o pesticides de síntesi química, que fomenta la biodiversitat del sòl a través de diverses tècniques com la rotació de cultius o la lluita biològica contra els enemics de les plantes. Pel que fa a la ramaderia, aquesta es basa en un sistema que proporciona unes condicions de benestar dignes, respectant al màxim les necessitats biològiques i de comportament i respectant els cicles naturals; a més, els animals de la ramaderia ecològica tenen accés a pastures o patis, prenen llet natural i només mengen pinso o farratge ecològics. I finalment, pel que fa a l’elaboració, els productes agraris vegetals o animals transformats s’obtenen mitjançant tècniques que minimitzen la contaminació i les pèrdues de propietats naturals, restringint l’ús d’additius i auxiliars tecnològics.

Per què consumir ‘bio’?

Optar pels aliments ecològics significa apostar per una agricultura i ramaderia respectuoses amb el medi ambient, per una alimentació de qualitat que cuida la terra i les persones. Hi ha cada vegada més estudis que defensen que els aliments bio són més respectuosos amb el medi ambient, més nutritius i amb més propietats organolèptiques. Es tracta d’uns productes amb una garantia de qualitat diferenciada que ve donada per la seva certificació, que avala el compliment de les normes estrictes de producció ecològica de la Unió Europea.

Què guanya la nostra comunitat quan consumim productes ecològics?

Guanya un sòl més fèrtil, una pagesia local forta, una diversitat de producte de gran qualitat organolèptica i confiança en un sistema productiu que lluita contra el canvi climàtic i que ofereix uns aliments nutritius i que venen avalats per una certificació europea exigent.

Quin paper han de jugar el petit i mitjà comerç?

Els minoristes tenen el repte de ser la punta de llança del producte ecològic i local, de qualitat, davant de la gran distribució. Aquesta darrera ha fet molt per apropar l’aliment bio a més capes de la societat i ho continuarà fent, però una societat que vulgui apostar per la sobirania alimentària, un preu just o uns aliments bons i sincers, ha de cuidar el comerç de proximitat, de barri, botigues, mercats i supermercats. El seu paper segurament sigui aquest: apostar pel seu fet diferencial, és a dir, per l’atenció personalitzada. El comerç minorista fidelitza la clientela prescrivint els millors aliments per a les cistelles de les nostres llars.

Què aporten accions promocionals com la Setmana Bio al consumidor i la ciutadania?

La Setmana Bio és una gran oportunitat per apropar més el món ecològic a la societat catalana, en especial a les famílies, tan al camp o les granges com als centres educatius. La Generalitat de Catalunya va endegar aquest projecte fa set anys i ha estat possible gràcies a la implicació del sector, que és qui organitza i ofereix les activitats variades que podem veure en l’oferta d’esdeveniments del web setmanabio. cat. Enguany, esperem que se celebri a la tardor, del 15 al 27 d’octubre, amb les millors condicions possibles i que aquesta edició suposi un cop més l’oportunitat per a què més gent conegui quin sistema productiu de qualitat certificada hi ha darrere i quanta gent hi ha implicada en aquest món tan honest de l’ecològic.

Com poden les administracions ajudar a potenciar el consum de productes ecològics? Què els agradaria fer més?

Nosaltres com a entitat de control i certificació, continuem demanant una aposta governamental per fomentar, per una banda, les produccions, amb més ajuts a la conversió i a la certificació; i, per l’altra, el consum, actuant en fronts claus com el de la publicitat institucional i els menjadors públics, a més d’educar en les primeres etapes educatives en una bona alimentació sana, variada i ecològica. Un altre aspecte essencial és el de fomentar la recerca i investigació en producció ecològica, per adoptar tècniques cada vegada més eficients i augmentar-ne la productivitat. Cal anar cap a un Pla d’acció potent amb pressupost com el del període 2008-2012.

Segons un estudi recent, per cada euro gastat en alimentació no ecològica el cost per a la societat és del doble (2€). Per què creu que no puja l’estat els tipus impositius als productes que, objectivament, fan emmalaltir la població?

’alimentació ecològica necessita un impuls però potser no ha de venir castigant altres tipus d’alimentació sinó pel convenciment del consumidor, i això ja està passant. El creixement del bio és imparable. Som present i futur de l’alimentació.

Font: Bio Eco Actual (06/10/2020)