President del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE). Productor de fruita de Vilanova de Segrià, el David Torrelles ha passat quasi tota la vida dedicat al camp i ara a més de treballar-hi presideix el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE). “Em va acabar tirant la terra, primer amb producció integrada i des de fa uns set anys de manera ecològica”, explica. Ara no es penedeix de l’elecció, i a més creu que el Covid pot jugar a favor d’aquesta alternativa cada cop més demandada. “Nosaltres no tenim l’esperit de fer-nos rics, sinó de produir i que ens diguin que els préssecs o pomes que venem estan boníssims. Hem de viure, però després de tot, aquesta és la satisfacció que em dóna més la meva feina”, destaca.

Sembla obvi, però hem de començar preguntant si vosaltres, com a experts en la matèria, confirmeu que la producció ecològica va a més…

Sí, en els últims deu anys s’ha triplicat els operadors i també la superfície inscrita com a eco. L’últim any també va créixer al voltant d’un 9 o 10% i sembla que la tendència segueix a l’alça. A nivell de facturació, la producció ecològica catalana va créixer l’any passat més d’un 19%. Les xifres són molt bones.

I amb la pandèmia del coronavirus també ha pujat, com s’intueix? Sembla que molts han passat a optar pel que tenim més a prop…

Sí, l’exemple és que quan va començar el confinament hi va haver un boom molt gran de demanda de cistelles a casa a pagesos i elaboradors. Després la situació es va estabilitzar, però és evident que la gent ha apostat pel producte d’aquí, l’ha provat i ha vist que és més bo i més sa. Per això, del Covid estem segurs que en traurem coses bones. Pot ser que sigui una oportunitat perquè molts facin el canvi cap al món eco i perquè entre tots ens conscienciem més que a Catalunya som bons productors de fruites, hortalisses, carns, ous, llets, vins, caves, olis… No hem d’anar a buscar-ho a fora, podem consumir el que fem a casa.

I pel productor, per tant, també és una oportunitat entrar en aquest estil de producció?

Sí, perquè al final això és una roda. Si es fa el canvi els beneficis ens els quedem tots plegats. I aquesta oportunitat és genial amb productes d’alimentació però també amb cosmètica i altres tantes referències. Hem de ser més com els francesos, que ells són molt dels seus productes.

Heu notat ja un major interès en la certificació de productes eco des que ha arribat el coronavirus?

No tenim dades actualitzades però de moment potser no hem crescut tant com altres anys. Han estat setmanes complicades i hem treballat com hem pogut. El productor ha seguit treballant però potser els tràmits i la paperassa s’han aparcat una mica per fer allò essencial, que era produir i distribuir, i fer-ho amb seguretat. Per això, creiem que la crescuda la notarem més endavant.

Què ha de complir un producte eco?

Existeix una normativa europea de producció ecològica i des del CCPAE certifiquem que els productors, elaboradors i distribuïdors la compleixen. Quan un productor pagès es dóna d’alta per fer producte ecològic han de passar tres collites abans no es pugui considerar eco. Calen analítiques que confirmin el bon estat de les terres, que fàcilment poden estar contaminades amb adobs químics, per exemple. La normativa diu que amb tres anys aquests productes poden desaparèixer de la terra i els arbres: el primer any parlem d’any 0, després fem dos anys de reconversió i, si les auditories confirmen que tot s’ha fet bé, al tercer any ja s’atorga el certificat ecològic. Però clar, per aconseguir-lo no pots aplicar ni fotosíntesi artificial, ni adobs químics ni herbicides…

L’aigua també es deu haver de controlar…

Sí, i les contaminacions externes de la vora dels terrenys, com contaminacions de veïns o aigües contaminades per abocaments, poden afectar molt el producte. Per això, la producció s’analitza molt bé i si el producte està contaminat es retira i es trenca la cadena ecològica.

Hi ha molts insecticides o pesticides que es puguin fer servir en la producció eco?

Es fan servir alguns herbicides com el sofre, que no és gens contaminant. El coure també es feia servir però està molt limitat perquè no deixa de ser un metall pesant. De cara als insectes es treballa amb la lluita biològica, sobretot fent confusions sexuals perquè no puguin copular, i també amb captures massives de mosques, que es cacen perquè no piquin la fruita o la hortalissa. A més, hi ha algun pesticida natural, però no tenim molta cosa més…

Suposo que aquest deu ser un camp on hi ha molt per explorar. A més, també hi ha molt eco però també molta contaminació…

Sí, però al final la producció ecològica és una filosofia, no és un sistema de producció on la prioritat del pagès acostumi a ser el rendiment. Hem d’agrair a les administracions, i també als mitjans de comunicació, la promoció del producte de proximitat i ecològic. És molt important que la gent es conscienciï que moltes vegades el que ve de fora no és millor que aquí… Per sort, cada vegada hi ha més cadenes de supermercats especialitzades en producte local i eco.

Quants productes hi ha certificats a Catalunya?

Actualment, el CCPAE compta amb 62.437 productes autoritzats de més de 4.200 operadors, però tingues en compte que hi ha molts derivats. El Consell ha de tenir especificat d’on ve cada component, cada additiu, com s’ha produït…

I certifiqueu productes que venen de fora? Perquè eco no té perquè voler dir proximitat…

Clar, a Catalunya no es fa, per exemple, ni cafè ni cacau ni plàtans. Aquests productes vénen de fora i nosaltres els hi podem posar l’indicador ecològic.

Quin són els productes eco més habituals fets aquí?

En hectàrees de producció, destaca la vinya per vi o cava i ho segueix l’olivera per l’oli. Després vénen fruites i hortalisses, cereals per fer pinsos, ramaderia… A nivell de carn, el vaquí, oví i equí estan bastant introduïts al mercat ecològic perquè al Pirineu hi ha moltes explotacions on els animals mengen de les pastures i en entorns poc contaminats. El pollastre va entrant poc a poc en aquest món i el porc també s’hi ha començat a posar, però aquestes explotacions ramaderes són més complicades a nivell eco.

I en peix i marisc, existeixen els productes ecològics?

No en tenim cap operador certificat. Hi va haver un intent de tirar endavant un projecte en aquesta línia però les aigües no donaven un producte net. De fet, ni amb musclos, ostres ni peixos de piscifactoria s’ha aconseguit, perquè es crien amb aigua de mar, que ara per ara és impossible que estigui neta de contaminants.

Calen més subvencions d’administracions perquè els agricultors i ramaders s’animin a fer producció ecològica?

Més que ajudes econòmiques, fa falta més investigació per dur a terme una bona producció. Quan vam començar no hi havia cap llibre que ens parlés de la química, per exemple: només parlaven de l’agricultura. La majoria de les investigacions fetes fins ara les hem hagut de fer els pagesos, gràcies a les agrupacions de defensa vegetal (ADV). Per exemple, a Lleida en tenim una amb quatre tècnics i productors implicats de quatre o cinc comarques on anem aprenent junts i ajudant-nos cada any sobre com lluitar contra plagues i altres malalties, per exemple.

Hi ha molt frau amb les etiquetes?

Nosaltres només certifiquem aliments, però ara hi ha molta cosmètica, sabons, pintures i fins i tot cotxes eco, que no tenen un reglament certificador tan clar. Si és producte alimentari per al consum les paraules eco, bio i orgànic necessiten un certificat que ho avalin. El Consell està molt ben vist a nivell català, espanyol i europeu i el segell nostre és una garantia: gairebé no hem tingut problemes amb productes d’aquí que s’han venut fora.

Potser, per desconeixement, hi ha gent que no té confiança amb les etiquetes…

Sí, com deia, falta pedagogia, educació i formació. També és cert que hi famílies que directament més o menys diners a la compra de menjar, tot depèn de les prioritats.

El preu fa que molts no s’animin a tastar productes eco?

Evidentment un producte eco és més car de produir però no sabem realment si és més car, perquè tanta química utilitzada, tanta contaminació que pot acabar als nostres rius… això algú ho haurà de pagar al final.

Per acabar, tenint en compte la complicada situació d’avui i el mercat català, quins reptes té el CCPAE sobre la taula?

Pel CCPAE l’objectiu és donar un bon servei als productors i sobretot fer una bona promoció i molta pedagogia dels aliments amb certificat. A les escoles ja s’està fent, però a un ritme que ens agradaria que fos més alt. Hem d’aconseguir que el consumidor encara es cregui més el nostre segell de qualitat i que s’animi a adquirir més productes produïts de forma natural i respectant el medi ambient. És el repte i és la nostra base de treball.

Font: La Conca 5.1 (03/08/2020)