CCPAE - En una jornada de debat i reflexió organitzada pel Centre de Recursos dels Mercats Municipals de la Diputació de Barcelona, celebrada el passat dimarts al Mercat de Santa Caterina de Barcelona, es va parlar a l'entorn dels mercats municipals com a canals de distribució natural dels productes ecològics. Durant l'acte van sorgir diverses temàtiques i es va concloure que hi ha una espectativa molt gran per incentivar la via dels mercats municipals, però calen millores en els àmbits de la identificació dels productes ecològics -el reclamat segell únic-, de la sensibilització i de la conscienciació, i de l'enfortiment dels punts de comercialització de forma progressiva.

Bernat Valls, Cap de l'Oficina de Mercats i Fires Locals de la Diputació de Barcelona, va fer de moderador de la jornada, que pretenia provocar el debat per trobar solucions que permetin establir ponts de contacte entre el petit productor i els paradistes amb l'objectiu de convertir els mercats municipals en el canal prioritari d'aquests productes.

"Ja va sent hora que el sector posi els seus esforços en la comercialització"

En la primera intervenció, Dionís Guiteras, president de l'Assocació AE2, va afirmar que el sector ecològic sempre ha estat "un sector de grans expectatives i de poques realitats". Per a solucionar aquesta situació, Guiteras va dir que "l'oferta i la demana haurien d'estar unides, ja va sent hora que el sector posi els seus esforços en la comercialització, ja que pel que fa a la producció els avenços són sostinguts i constants".

Pel que fa referència a l'anàlisi dels canals de distribució, el president d'AE2 va establir dos models de comercialització tradicionals a Europa. Per una banda, el model nòrdic, basat en el 90 per cent en botigues tradicionals i grans superfícies. Per d'altra banda, el model alemany i holandès, on predomina la xarxa de botigues al marge de les xarxes tradicionals de comercialització. A Espanya, la tradició ve de les dietètiques, que van ser les pioneres. Avui dia a l'Estat, botigues especialitzades, alguns supermercats, i les associacions de consumidors, cooperatives de consum, escoles i hospitals són les línies habituals de destí del producte agroalimentari ecològic.

"Hi ha feina en dues direccions: del venedor cap al productor i del venedor cap al consumidor"

Per la seva banda, Pere Botifoll, productor i venedor de productes ecològics al mercat de la Independència de Terrassa, va explica la seva experiència de fa anys en la producció i la comercialització dins del sector ecològic. Botifoll va subratllar que "avui dia es pot trobar qualsevol producte en la seva versió ecològica, però el problema radica en què els mercats estan perdent espai. Els pagesos tenien abans aquest espai, era el lloc per als productes de proximitat". En aquest sentit, el venedor terrasenc va dir que "es pot tornar a recuperar perfectament aquest canal de distribució, però no d'avui per demà".

Botifoll va identificar dues línies d'acció per tornar a revifar la via natural dels mercats municipals: "S'ha d'actuar en dues direccions: de venedor cap a productor, i de venedor cap a consumidor; tot i la problemàtica, encara hi ha esperança, es tracta fonamentalment d'un treball de boca a boca".

"No hi ha definit encara un model de comercialització"

Finalment, Isidre Martínez, responsable d'agricultura ecològica del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya, va fer esment de les característiques que fan diferent un producte ecològic: "Hi ha una normativa europea a complir i que fa diferent un producte agroalimentari produït de forma ecològica, no hi ha residus químics, diverses pràctiques estan prohibides, i s'afavoreixen sistemes de producció i elaboració sostenibles i respectuosos amb el medi ambient". Per aquests motius que el fan un producte diferent, i pels costos que se'n deriven, normalment el preu oscil·la entre un 10 i un 20 per cent més car, ja que s'inclou el cost ambiental que no porten d'altres productes.

Va afegir que els controls que la producció ecològica porta al darrere no es troben a totes els sectors ni a totes les produccions, "hi ha un nivell més elevat de controls afegits als habituals". I aquest és un dels arguments força de la diferenciació de l'alimentació ecològica, que lliga amb l'interès dels consumidors que "sovint busquen la qualitat diferenciada i la qualitat de la producció dins d'un sistema productiu sostenible", va comentar.

Martínez va destacar la falta d'horitzó dins del sector pel que fa a la distribució: "Encara no hi ha definit un model de comercialització. Sí que sembla clar que el producte ecològic va lligat amb la proximitat, amb botigues especialitzades, cooperatives de consum, però encara falta demanda a les línies de supermercats i hipermercats. Per aquesta via, hem de treballar".

El debat posterior: problemàtiques i realitats

La jornada va cloure amb el debat amb el públic assistent, majoritàriament directors o presidents d'associacions de comerciants i paradistes. Es va ressaltar la poca d'informació que hi ha encara entre els paradistes, la dificultat d'identificar el producte per la quantitat de segells i nomenclatures que es fan servir i la manca de connexió entre el món de la producció ecològica i els mercats municipals.

Un dels objectius principals a aconseguir -es va dir- ha de ser la recerca de la diferenciació. En aquest sentit, el producte ecològic s'ha de reconèixer a partir d'una informació sobre ell i una imatge única i diferenciada.