DAR - Una tesi de l’IRTA de Lleida palesa la dificultat d’aquest conreu, i la necessitat de les esmentades tècniques per fer econòmicament viable aquesta producció

La tesi doctoral presentada per la doctora Georgina Alins Valls de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA) de Lleida titulada ‘Tècniques de maneig de pomers’ (Malus domestica Borkhausen) en agricultura ecològica va obtenir la qualificació d’excel•lent cum laude. A continuació es resumeix l’esmentada tesi, i les conclusions aconseguides.

En l’última dècada, la superfície de l’agricultura ecològica a Europa ha experimentat un fort augment, tot i que la producció de fruita encara no arriba a l’1% de la producció total atès, principalment, les dificultats tècniques que comporta. L’objectiu del treball realitzat en aquesta tesi és incrementar el coneixement en varietats resistents, cobertes vegetals, control del pugó cendrós, i aclarida amb la finalitat d’augmentar la rendibilitat de les plantacions de pomeres presents al sud d’Europa.

S’ha avaluat agronòmicament i sensorialment 8 varietats de pomes resistents al motejat i 2 varietats poc susceptibles a aquesta malaltia durant un període de 3 anys. Així, ‘Condessa’, ‘Arianecov’, ‘Juliet®’ i ‘Topazcov’ van ser les varietats menys susceptibles al oïdi, mentre que ‘Juliet®’ va mostrar poca susceptibilitat al pugó cendrós. Les varietats millor valorades per als consumidors foren ‘Arianecov’, ‘Dalinredcov’, ‘Goldrush’ i ‘Modì®’.

Al mateix temps, es va dur a terme un assaig de cobertes vegetals en una plantació jove de pomeres per a estudiar la seva influència en el creixement i la producció dels arbres, així com en la presència de plagues i enemics naturals. Els resultats indiquen que la presència de vegetació no ha afectat la producció dels arbres, ni dels enemics naturals en aquests, ni a la incidència de plagues, a excepció del pugó verd, que va ser menor en els arbres de les cobertes amb vegetació.

Pel que fa al control del pugó cendrós a la tardor, es va provar varis tractaments (defoliació, aplicació d’extracte d’all, caolí, sabó potàssic, i piretrines). Només la defoliació va impedir la colonització de la tardor i, en conseqüència, va aconseguir controlar la plaga durant la primavera següent. Quant a la resta de tractaments, només les piretrines aplicades durant el període de presència d’ovípares van aconseguir controlar satisfactòriament les poblacions primaverals del pugó cendrós.

En els assaigs d’aclarida en floració es va provar un total de 10 productes entre la varietat ‘Red Chief’ i ‘Golden Smoothee®’. El sabó potàssic i l’oli d’oliva van reduir la càrrega dels arbres, però també van provocar russenting en els fruits de ‘Golden Smoothee®’. Els únics productes que van aconseguir provocar aclarida sense malmetre la collita van ser el permanganat potàssic i el polisulfur de cal.

Els resultats obtinguts en aquesta tesi posen de manifest la dificultat que el conreu de poma ecològica presenta actualment, essent necessària la posta a punt de tècniques de maneig per a què la producció ecològica de poma sigui econòmicament viable en les zones actuals de conreu.