Declaració de l'activitat 2023 i Comunicació de dades al registre (tràmit telemàtic obligatori: fins el 31 de març de 2024)

Com tramitar la inscripció al CCPAE (productors, elaboradors, comercialitzadors, importadors)

Consulta les convocatòries de feina vigents

 

 

Fes clic per subscriure't i rebre les notícies del CCPAE bisetmanalment

 

Webs d'interès
Gencat.cat Producció Agroalimentària Ecològica
Associació L'Era Formació, revista Agrocultura, Esporus
UE Web europea sobre agricultura ecològica
NOP Agricultura Ecològica als Estats Units d'Amèrica
Prodeca Promotora d'Export. Agroalimentàries
IRTA Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries
INCAVI Institut Català de la Vinya i el Vi
INTERECO Agrupa les autoritats de control en AE
EOCC Agrupa autoritats i organismes de control a l'UE
ENAC Entidad Nacional de Acreditación

 

Inici arrow Sala de premsa arrow Notícies arrow Sandra Bütikofer: "El segell bio ens fa visibles als operadors i a la producció ecològica"
Sandra Bütikofer: "El segell bio ens fa visibles als operadors i a la producció ecològica" Imprimir Correu

Entrevista a Sandra Bütikofer, presidenta d'Intereco i presidenta del Consell Balear de Producció Agrària Ecològica (CBPAE), publicada al Bio Eco Actual de febrer de 2020.

 

Sandra Verdu-Bütikofer, (1960 Berna, Suïssa), resident a Menorca des de 1965, és productora de formatges ecològics de llet de vaca "vermella", autòctona de Menorca, sota la marca "Es Tudons". Ha estat presidenta de l'Associació de Productors d'Agricultura Ecològica de Menorca (APAEM) i des de 2013 és presidenta de el Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica (CBPAE). A l'abril de 2019 va ser elegida presidenta d'INTERECO, associació sense ànim de lucre que va néixer el 1999 i agrupa les autoritats públiques de control d'agricultura ecològica -els consells de les comunitats autònomes encarregats de el control, la promoció i la certificació de productes ecològics-.

 

Per què és important el segell 'bio'? Quins segells hem de cercar a l'hora de comprar?

Jo diria que és important perquè ens fa visibles als operadors ia la producció ecològica per als consumidors i el conjunt de societat i és una garantia que es compleixen uns requisits mínims establerts en un reglament comunitari. Això sempre m'agrada destacar-ho, perquè abans de la publicació d'aquest reglament europeu a l'any 1991 només existien estàndards privats diferents entre si.

El segell que identifica en l'àmbit europeu els aliments ecològics, biològics i orgànics (aprofito per recordar que són el mateix) és l'eurofulla, que és d'ús obligatori.

Quin paper juguen els comitès certificadors públics i Intereco en la promoció del consum de producció local i ecològica?

Tenim la promoció entre les nostres funcions i en tots els territoris s'atén a les necessitats dels operadors de promoció tant del consum intern com per a l'exportació. Cal recordar que, encara que som el primer país en superfície ecològica de la Unió Europea i quart de el món, no entrem en els 10 països amb major consum per càpita.

Entre tots estem millorant el consum intern que creix de forma important.

Els comitès i consells tenim una part important de responsabilitat en aquest augment i ens sentim orgullosos ja que s'ha impulsat en els darrers anys a través de mercats periòdics en punts emblemàtics de moltes ciutats, els programes de menjadors i / o horts escolars que s'impulsen per gairebé tots els nostres socis i també la presència en mitjans de comunicació no especialitzats per arribar a tota la població.

Des d'aquí us convido a consultar la nostra web i la dels nostres socis on teniu àmplia informació de les campanyes i material divulgatiu.

Falta una aposta més ferma de les institucions espanyoles per la promoció de la producció bio i local -destinada a consum a Espanya?

Sens dubte, per contribuir a l'repte que tenim com a societat de garantir aliments sans i de qualitat no només per a les persones sinó també per al planeta.

I hi ha múltiples actuacions que poden fer-se per fomentar el consum intern, no només grans pressupostos sinó mesures que amb voluntat política es poden posar en marxa. Em refereixo a beneficis fiscals, prioritzar la introducció d'aliments ecològics en els menjadors escolars, universitats. Alguna cosa s'ha avançat ja amb la compra verda, però cal seguir.

També la col·laboració transversal entre les diferents administracions en els temes de control i certificació és molt important per incrementar el consum intern.

Tots els productes ecològics són iguals? Com poden variar els estàndards de qualitat d'un producte?

Jo diria que són tots diferents! L'homogeneïtat és pel que fa als requisits de producció, prioritat a varietats locals i races autòctones, no utilització d'OGMs ni pesticides químics ni fertilitzants sintètics, foment de la biodiversitat etc.

La normativa estableix també períodes de conversió o que no pot produir-se una mateixa varietat en ecològic que en no ecològic, però no estableix requisits de calibres o riqueses nutricionals, per posar un exemple.

En canvi, si té els estàndards més elevats de benestar animal. Els productes animals o vegetals han de ser produïts respectant els seus cicles naturals i això repercuteix lògicament en la seva qualitat.

Quin paper pot jugar l'alimentació ecològica davant la situació d'emergència climàtica?

Hauria de ser una de les principals estratègies a seguir, no només perquè és una producció lligada a la terra, que té cura dels sòls i optimitza l'ús dels recursos naturals, sinó perquè estem veient que és una alternativa econòmica real en moltes zones i contribueix a fixar la producció al territori.

 

Font: Bio Eco Actual / Intereco (febrer 2020)

 

 

Agenda

Abril 2024
Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dj
1 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30 1 2 3 4 5

 

Projecte de dinamització territorial (PAE)

 

Mitjans de lluita fitosanitària

 

 

Llotja PAE

 

L'Era, Espai de Recursos Agroecològics

 

Descobreix l'Ecosegell.cat! Un joc educatiu per aprendre sobre la producció ecològica a l'escola i a casa