Divendres es va fer la presentació oficial d’aquest nou òrgan que ha d’actuar com a fòrum de participació i col·laboració, de debat i assessorament i de consulta i proposta en qüestions relacionades amb l’agroalimentació.

Aquest Consell també haurà de liderar els debats amb els representants de l’Administració i de la societat civil per definir un Pacte nacional per a la política alimentària del país.

“Tornem a posar en marxa el Consell Català de l’Alimentació, una eina de país que ha d’ésser el Parlament de l’Alimentació, un lloc de debat on es tractin els temes de l’alimentació tenint en compte tots els punts de vista, amb una visió de 360 graus.” Ho va explicar la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, a la presentació oficial d’aquest nou òrgan, que va tenir lloc divendres 7 de juny al Parlament de Catalunya.

L’esdeveniment va comptar amb la participació del president del Parlament, Roger Torrent, la consellera de Salut, Alba Vergès, el conseller d’Educació, Josep Bargalló, els cuiners Joan Roca i Carme Ruscalleda i el catedràtic de nutrició Abel Mariné, que va tenir una conversa a l’entorn de l’alimentació.

Durant l’acte, també es van projectar vídeos de l’exconsellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Meritxell Serret, que va impulsar el Consell, i del cuiner Ferran Adrià.

Sobre les funcions del Consell, que va patir l’aturada que va suposar l’aplicació de l’article 155 al Govern català, Teresa Jordà va destacar que “haurà de fer possible el Pacte nacional per a la política alimentària, un instrument que dibuixi cap a on vol anar Catalunya els pròxims anys en relació amb l’alimentació, i miri d’arribar a consensos entre grups amb visions diferents i, de vegades, interessos contraposats”.

La consellera va assenyalar els reptes de l’Administració, el sector primari, els distribuïdors, la transformació alimentària, la recerca, la innovació i la gastronomia com a impulsors del futur Pacte nacional per a la política alimentària. “Un instrument fonamental per dignificar i posar al lloc que es mereix el sector agroalimentari català. Font de riquesa i d’oportunitats, especialment a les comarques catalanes”, va afirmar.

Jordà també va recordar que aquesta nova política alimentària de país haurà de definir estratègies per potenciar la producció local d’aliments i la gestió sostenible del medi, contribuir a la cohesió socioeconòmica del territori i a la sobirania alimentària de Catalunya, millorar la lluita contra el malbaratament alimentari i visibilitzar el paper fonamental de la dona en el món agroalimentari.

“Volem definir un compromís a llarg termini per desenvolupar, a partir d’una visió de futur compartida entre tots els actors de la societat i els agents de la cadena agroalimentària, una acció de país conjunta que permeti afrontar els reptes econòmics, climàtic i socials actuals i de futur i, en definitiva assolir l’excel·lència alimentària a Catalunya” va concloure Jordà.

Com funcionarà i qui formarà part del Consell?

El Consell Català de l’Alimentació proposarà actuacions amb els objectius següents:

- Continuar fomentant la qualitat i la seguretat dels aliments
- Promocionar els productes alimentaris catalans, inclosos els d’una qualitat diferenciada, els de proximitat i els produïts ecològicament
- Afavorir l’equilibri, la transparència i les sinergies positives en tota la cadena alimentària
- Fomentar la sostenibilitat, la responsabilitat social i la lluita contra el malbaratament d’aliments
- Promoure la dieta mediterrània i fomentar en la ciutadania hàbits alimentaris saludables.

Per desenvolupar totes aquestes actuacions, aquest òrgan col·legiat s’estructurarà en quatre comissions: Comissió de la Cadena Agroalimentària, Comissió de Competitivitat i Internacionalització Alimentàries, Comissió de Gastronomia i Territori, i Comissió de Malbaratament i Sostenibilitat.

El Consell Català de l’Alimentació està format per una àmplia representació de les associacions i entitats relacionades amb l’alimentació a Catalunya, des dels consumidors fins a les organitzacions professionals agràries més representatives, les institucions i els col·legis professionals relacionats. Concretament, hi són representants diferents departaments de la Generalitat de Catalunya; UNAE, en representació dels consumidors; la Càtedra UNESCO d’Alimentació, Cultura i Desenvolupament, la Fundació Banc dels Aliments, PIMEC Agroalimentària, FCAC, la Federació Catalana DOP-IGP i la Federació Catalana d’Associacions de Gremis de Flequers, en representació dels diferents agents del sector agroalimentari; Unió de Pagesos i JARC, com a organitzacions professionals agràries més representatives; l’Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya; i les diputacions, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis, en representació del món local.

Font: Govern.cat (07/06/2019)