Entre els canvis destaca l’augment del consum de marques blanques

El Secretari General del DAR, Xavier Castella, ha presidit la presentació del Baròmetre

El Secretari General del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR), Xavier Castella, acompanyat del director de la Fundació del Món Rural (FMR), Francesc Cribillers, i el director de l’Àrea d'Investigació de Mercats i Màrqueting de l’Institut Cerdà, Agustí Filomeno, ha presidit aquest matí a Barcelona la presentació del “Baròmetre de la situació i les estratègies del sector agroalimentari a Catalunya” del segon trimestre de l’any 2009. 
 
Aquest baròmetre, impulsat per la Fundació del Món Rural i el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural i elaborat per l’Institut Cerdà, indica que el 47,4% de consumidors catalans ha modificat els seus hàbits de compra de productes alimentaris per tal de reduir despeses a causa de la crisi.
 
Les principals conclusions del Baròmetre són que els catalans que han canviat d’hàbits actualment compren més marques del distribuïdor, a més de més productes en oferta i més productes bàsics en lloc de productes de caprici. Prop de 2 de cada 3 consumidors diuen que a la seva cistella de la compra hi ha més productes de marca blanca que de marques líders o una quantitat similar d’ambdós tipus de marques. Només un 9,9% dels consumidors mai o gairebé mai compra marques blanques. Entre aquells que inclouen productes de marca blanca a la seva cistella de la compra, el 27,7% diu que ha augmentat el consum d’aquest tipus de producte en els darrers 6 mesos. Així i tot, prop del 70% diu que, a l’hora de realitzar la compra dels productes d’alimentació, té més en compte la qualitat que el preu en una proporció similar a l’obtinguda en el quart trimestre de 2008.
 
Més confiança del consumidor
 
En aquest sentit, i segons dades del Baròmetre, l’Índex de confiança del sector agroalimentari, en el seu apartat referit als consumidors assoleix el valor màxim de la sèrie (57,8) i el de les empreses el valor mínim (47,8). L’augment de la confiança dels consumidors respon bàsicament al fet que des del darrer trimestre de 2008 s’ha més que doblat la satisfacció dels consumidors amb l’evolució dels preus dels aliments (passant d’una valoració mitjana de 2,5 sobre 10 a un 4,6), essent aquesta una de les variables a les quals els consumidors donen més importància. En canvi, la satisfacció dels agents econòmics amb l’evolució dels marges de les seves empreses ha baixat en gairebé tots els casos, especialment en la distribució (passant d’una valoració de 5’0 el darrer trimestre de 2008 a 4’0 aquest 2on trimestre de 2009). L’Índex de confiança global del sector augmenta per segon trimestre consecutiu (+2,3%). El valor assolit (52,8) és un 3,1% superior al del mateix període de l’any anterior. En aquest sentit, el Secretari General del DAR ha fet una valoració positiva d’aquest resultat, ja que demostra que la confiança tant del consumidor com de la indústria i els majoristes ha millorat en els darrers mesos. Tot i així, Castella ha dit que encara han de passar uns mesos fins que la conjuntura actual millori del tot.
 
Tots els agents professionals i empresarials, tret de la indústria, presenten una evolució interanual negativa. Els productors segueixen essent el grup amb l’Índex de confiança més baix (44,2), mentre que la indústria és el grup on l’Índex de confiança és més alt (50,3) i molt proper als majoristes (49,6). En aquest mateix sentit, la confiança de la distribució ha baixat i se situa en un 47,2. Tots els agents mostren més confiança en els elements comercials que en els d’entorn o conjuntura (perspectives d’evolució de l’economia i del sector, els costos financers i, sobretot, en la valoració dels ajuts públics). Les valoracions més positives s’obtenen en relació a la competitivitat de l’empresa en l’exportació, sobretot en el cas de la indústria.
 
En l’àmbit comercial es mantenen les valoracions crítiques de les vendes i marges (del darrer any i la previsió pels propers mesos). La major satisfacció es dóna pel que fa a la qualitat del servei dels proveïdors i la qualitat dels aliments i la seguretat en el consum. En aquests dos darrers aspectes, però, les valoracions de tots els agents tret dels majoristes són lleugerament menys positives que en el darrer trimestre.
 
El sector agroalimentari davant la crisi
 
Per la seva banda, el sector de la distribució també ha pres mesures al voltant de la crisi. El 45,0% dels distribuïdors ha augmentat la distribució de productes alimentaris que es comercialitzen amb la seva marca, i un 47,7% l'ha mantingut. En canvi, 36,1% de les indústries agroalimentàries afirma que en els darrers mesos l’elaboració de productes alimentaris que es comercialitzen amb la seva marca ha disminuït, per un 58,1% que diu que es manté igual.
 
Per fer front a la crisi econòmica, la principal mesura adoptada per tots els agents empresarials del sector és la contenció de la despesa i dels costos (més del 85% de productors, indústria, majoristes i distribuïdors), essent molt pocs els que decideixen fer ampliacions, dedicar recursos a invertir, diversificar l’activitat o introduir innovacions. En els darrers 6 mesos, el 31,0% dels productors i el 26,9% de les indústries han necessitat sol·licitar algun tipus de finançament a entitats financeres o a l‘administració pública, bàsicament per a tenir liquiditat. També ho ha fet el 45,7% de majoristes i un 12% de distribuïdors. En el cas de la indústria un percentatge important de les sol·licituds anaven destinades a finançar projectes d’inversió.
 
Entre els agents que han sol·licitat ajudes, la majoria de productors i de la indústria diu que no ha tingut problemes per obtenir el finançament, encara que també hi ha un elevat nombre d’enquestats que destaca un enduriment de les condicions d’accés al crèdit (tipus d'interès més alts, sol•licitud d'avals, etc) o directament la denegació de la sol·licitud. La majoria de majoristes i distribuïdors que han sol·licitat un crèdit diuen que els l’han denegat o que les condicions per obtenir-lo són més dures.
 
D’altra banda, els diferents agents empresarials es mostren crítics quan han d’avaluar el grau de col·laboració existent entre tots ells a l'hora de fer front a la crisi. Els productors són els més insatisfets: el 46% creu que la col·laboració és baixa o nul·la.
 
Infraestructures viàries, regadius i plataformes logístiques
 
El transport per carretera és el principal mitjà, amb diferència, que utilitzen tots els agents agroalimentaris tant a l’hora de proveir-se com a l’hora de distribuir els seus productes. I en aquest sentit tots els agents coincideixen que aquelles infraestructures en las quals resulta prioritari invertir són les infraestructures viàries (autopistes, autovies, carreteres, etc), i les plataformes logístiques. Són els productors (39%) i els majoristes (31,1%) que consideren les infraestructures de regadiu, com a inversió prioritària després de les infraestructures viàries.
 
Altres temes
 
Segons dades del Baròmetre els productes catalans amb denominació d’origen més coneguts són, en quant als vins, el Penedès (31,3%) i el Priorat (16,2%), i en quant als olis, Les Garrigues (17,6%), Siurana (11,6%) i Empordà (11,4%). Pel que fa a la resta de productes: llonganissa de Vic (10,7%), formatge de l’Alt Urgell i la Cerdanya (9,8%), pera de Lleida (8,3%), poma de Girona (7,3%) i arròs del Delta de l’Ebre (6,8%) són els més coneguts. Amb tot continua havent-hi un percentatge important de desconeixement i respostes incorrectes.
 
El Baròmetre també aborda amb els seus monogràfics temes com ara  el paper de la innovació en l’empresa agroalimentària o les mesures dels consumidors per a estalviar en el consum d’aigua. A més, hi ha la valoració per part dels pagesos de la reforma de la Política Agrària Comuna (PAC) que assenyala que dos de cada tres productors creuen que el fet de deslligar las ajudes de la producció pot desestabilitzar el sector agrari. Finalment, també és remarcable que el 40,8% dels consumidors afirma que la seva cistella de la compra inclou algun producte típic de les dietes dels països llatinoamericans, asiàtics o africans.